Enrique Jardiel Poncela, novel·lista i dramaturg (Madrid, 1901-1952), que començà com a periodista i a partir del 1923 es dedicà a la literatura, fou un dels grans renovadors de l'humor en la novel·la i el teatre. El 1932 publicava la seva obra més polèmica: La tournée de Dios, on com era habitual en la seva escriptura, s'hi accentuen les notes d'arbitrarietat i inversemblança i els personatges externament il·lògics, als quals l'autor mou, segons la seva tècnica de desbarats, al seu antull.
Va concebre, però, La tournée de Dios, on fa crítica dels creients i els incrèduls en una Espanya que semblava haver-se tornat boja, en una quasi solitària acampada d'estiu que ell mateix conta: «Vull començar per deixar dit, abans de passar endavant, que la idea, el tema i nombrosos incidents i frases de la 'tournée', quarta novel·la que dóna la impremta per a justificació de la meva presència en el Món, no se m'ha acudit ara, en el dia de la data. Vaig idear i pensar aquest llibre, la realització del qual retardaren altres treballs, durant l'estiu del 1929 i sota una tenda de campanya instal·lada en els cims de Fuenfría, Guadarrama, on em vaig retreure aleshores portat de certes reaccions sentimentals i disposat a viure una temporada en contacte directe amb la Natura.
M'acompanyava un al·lotet d'onze anys que em servia de criat i al qual jo anomenava boy, no per presumir d'educació britànica sinó perquè mai acudia quan jo el cridava. Vaig idear i pensar doncs aquest llibre en una nit d'aquell estiu, mentre un mussol emulsionava l'aire amb les seves ales i el metrallava amb els seus crits tristots... Vaig idear i plantejar aquest llibre al davant de l'espectacle misteriós i etern de la Naturalesa, encerclat d'estels, assetjat per immensos boscos de pins, vora una foguera perfumada de reïna, amb una barba de vint dies i pelant patates per a sopar. Tot això durant el regnat de Don Alfons XIII i sota el Govern de don Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. Des d'aleshores les coses han canviat molt i en disposar-me a entregar a la impremta les primeres quartilles de La tournée de Dios, fa justament un any que Espanya es regeix pel sistema republicà. Vull fer comprendre amb aquest preàmbul que no es tracta d'un llibre de circumstàncies. Més clar encara: no em vull servir d'un règim democràtic, ni de l'hegemonia del liberalisme, ni de l'èxit del laicisme per a fer burla de les dretes. I encara m'interessa fer comprendre una altra cosa. Encara m'interessa fer comprendre que no és aquest un llibre escrit contra les dretes, sinó que malgrat el seu aire irreverent, aquest no és un llibre antireligiós...».
Jardiel Poncela passa aleshores revista al panorama internacional, al xoc de les generacions, al desconcert educatiu i fa crítica d'un fenomen comprovat. Diu: «Riure's de Déu, prescindir de Déu, negar Déu, aquesta és la tensió arterial del Món en acabar la guerra de 1914-1918».
Probablement, Jardiel Poncela no coneixia aquell adagi mallorquí que diu: «Qui de Déu fuig, debades corre», però bé que l'intuïa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.