Un cas d'eutanàsia (1924)

Miquel Ferrà i Martorell01/08/03 0:00

La premsa es fa ressò d'un curiós cas d'eutanàsia que ni la Llei ni els tribunals no saben com resoldre. Una dona mata el seu marit per tal d'evitar-li patiments. Potser el mateix marit desitjava la mort i la demanava a crits. Aquest drama real planteja un cop més la pregunta: És lícit matar una persona si amb això li evitam sofriments terribles i incurables? Per als catòlics la resposta és tan clara com negativa, puix que ens referim a matar per acció i no deixar que la natura, al marge de la medicina, pugui seguir el seu camí natural. Deia el diari: «El terrible drama que ha tingut lloc aquests dies a l'hospital de Villejuif, i que ha posat fi a la vida i als sofriments de M. Zinowski, personalitat molt coneguda i estimada en el món polonès resident a París, posa de relleu la qüestió de l'eutanàsia, no resolta puix que es tracta d'un tema difícil i delicat. L'esposa de M. Zynowski, esposa enamorada i exemplar, disparà un tret que acabà amb la miserable existència del seu marit».

La paraula «eutanàsia» significa, de fet, mort sense sofriment físic i, des de temps antics, és la teoria i la pràctica que permet causar la mort a malalts incurables o a a persones amb gran sofriment o amb greus defectes congènits. Actualment està prohibida per la Llei en la majoria dels països. Pel que fa a Espanya, es troba inclosa tàcitament en els casos d'homicidi o d'assassinat. ja que se n'ha omès tot esment. La premsa ens ha mostrat, les darreres dècades, alguns casos de metges o d'infermeres que eliminaven malalts terminals amb una injecció letal, cosa que produïa el corresponent escàndol i demanava la immediata intervenció de la Justícia en el trist afer. Escriptors com Frank G.Slaughter o Maxence van der Meersch han abordat alguna vegada el tema en els seus relats entorn de personatges que són professionals de la medicina:

«Doutreval retornà de casa de Géraudin molt abatut. El trist final del seu vell amic, aquell suïcidi silenciós d'un home cansat de tot, que sap que tot és inútil, que res no serveix per a res, ni tan sols el sofriment i que en arribar a l'acabament de tot només pensa a desaparèixer submergit en el feliç endormissament d'un narcòtic i d'una ampolla de xampany, feia pensar Doutreval en les seves pròpies preocupacions, en aquest constant: per a què? que l'obsessionava cada dia més enmig dels seus esforços...» És la cara oposada d'aquest altre fragment de la novel·la de Slaughter, Batlle surgedn, d'algú que va cap a la mort i dins la semiinconsciència té fort desig de viure:

«La morfina el ficà dins una somnífera pau. Podria la mort prendre possessió d'un home tan insidiosament? Sense deixar-li, ni tan sols, demanar per la dona estimada? Però no era necessari fer-ho; sense preguntar sabia que ella es trobava sana i estàlvia. Recordà amb quin vigor l'havia abraçada i sostinguda allà, a les muntanyes tunisenques. Recordà que el seu cos havia servit d'escut contra l'atac de la metralladora que disparava contra ells. Era un bon record per endur-se a la mort...»