Chillida, el pintor que canvià de mà per poder continuar amb l'art

Eduardo Chillida era l'hereu natural de la veta artística de la família. Des dels 14 anys desenvolupà l'escultura, el treball dels metalls, la pintura i la ceràmica. Estudià en diversos llocs per perfeccionar el seu talent, però el 1985 tot es va detenir. Un accident de moto el va deixar paralític i li impedeix emprar la mà dreta. No es va rendir i aprengué a emprar l'esquerra per pintar. Fruit d'això, el 1988 féu la seva primera exposició.

En aquests dies està treballant la pintura a l'òxid per a cèramiques. «Ja vaig venir aquí l'any passat i amb Bienvenido Lora vaig començar a treballar. Ara he tornat», assenyala l'autor. La seva inclinació cap a les arts li ve de petit, quan ja feia els seus passets a la vora del seu pare. «Sempre vaig estar acompanyat d'ell però mai abans de fer una obra. Jo pintava i ell la veia però no m'aconsellava. Sempre dia: Tu, Eduardo, saps de pintura moltíssim més que jo. Fes el que et surti». En aquest sentit, reconeix que «pint completament a la meva manera. Me surten coses molt estranyes, però també de vegades altres molt maques».

Eduardo té clar que un llinatge com el seu pesa en el món de l'art «per a les coses bones i per a les dolentes, però per a mi sempre ha estat per a coses bones».

La família Chillida disposa des de fa anys d'una casa a l'Illa. «Menorca per a mi significa descans i alguna cosa més, encara que no puc deixar de pintar. Jo pint a qualsevol banda».