Res de Res En Blanc ultima a Artà un espectacle ple de sentiments

La companyia estrenarà «Mara» el 12 de juliol al teatre de la localitat

Laura MoyàPalma06/07/03 0:00

«Créixer com a companyia significa anar adquirint majors riscs». En aquesta ocasió, la dificultat ha consistit a «incloure-hi elements aeris mòbils i augmentar el nombre d'actors». I, sobretot, en «ser més ambiciosos», segons Biel Jordà, de Res de Res En Blanc. Amb aquests ingredients, la companyia està creant Mara, el seu nou muntatge, que s'estrenarà en el Teatre d'Artà el pròxim 12 de juliol.

«Portam mig any treballant en el projecte», va afirmar Jordà, qui s'encarrega de la direcció del muntatge. Les últimes tres setmanes han romàs en règim de residència al teatre. «Tenir l'escenari per a nosaltres matins i horabaixes durant 21 dies ha estat una gran sort», segons Marta Barceló, una de les cinc intèrprets junt amb Clara Mates, Andreu Raich, Borja Tous i Joan Manel Vadell.

La història parla de «desigs, records i d'incomunicació». «És un viatge per diferents atmosferes i mons que provoquen uns sentiments», va afirmar Barceló. La dramatúrgia es basa en «les imatges visuals i «poètiques capaces de transportar l'espectador a llocs emotius», va dir Jordà. El vehicle d'expressió se centra en el cos i en la música.

La «creació col·lectiva», que neix de l'arribada d'un dels personatges a una moll, ha comptat amb la supervisió de Franc Francescantonio i l'ajuda de Clare Midgley. El resultat, «un espectacle coherent» en el que «l'actor viu i cerca transmetre les sensacions que arribin als espectadors». «La paraula no és necessària», va afirmar Jordà. Sí que es necessiten xarxes, politges, cordes i un cos en forma. I, sobretot, «molta càrrega visual».

Cal recordar que sota el nom de Res de Res En Blanc s'aglutinen dues companyies mallorquines nascudes als anys 1997 i 1999 repectivament. Ambdues comparteixen l'interès per la recerca d'un llenguatge teatral personal, destacant la mescla de llenguatges escènics i els elements del circ contemporani. D'altres muntatges conjunts han estat Icars i Trémolo.