El túmul talaiòtic de Son Ferrer serà un «museu» en ple centre urbà

Els fons europeus en permeten l'excavació i posterior restauració

22/06/03 0:00

MARIANA DÍAZ.Calvià.
Recuperar un monument prehistòric i integrar-lo al paisatge perquè pugui ser visitat i a la vegada fer-ne una investigació científica és el treball que un grup d'arqueòlegs realitza al túmul de Son Ferrer, a Calvià, sota la direcció de Manel Calvo, professor del departament de Prehistòria de la UIB. El projecte disposa de fons europeus, Feder, del Govern i de l'Ajuntament de Calvià.

Després de la desaparició d'un túmul similar a Palma, durant la construcció de la segona pista de l'aeroport, els estudiosos només compten amb el de Son Ferrer per esbrinar dades sobre «un dels elements arquitectònics més desconeguts i menys excavats», segons explicà el professor.

Des de fa uns dies, i fins que la feina completa finalitzi -excavació, posterior restauració i adequació com a espai museístic visitable a l'aire lliure- els investigadors continuaran a Son Ferrer. «Això no és una campanya arqueològica temporal, quan nosaltres acabem vendran els restauradors». I Calvo i els arqueòlegs començaran l'anàlisi de pistes, com la ceràmica i altres troballes, al laboratori. Per anar informant ja turistes i veïns, han penjat cartells sobre el que estan fent, «esbrinar què són els túmuls i per a què servien», comenta Calvo.

En aquesta construcció «a base de cercles concèntrics», en la qual fa dos anys es van trobar tombes i ossos de nounats, es diferencien tres èpoques. Del segle V abans de Crist (parlam de 2.500 anys), «era un lloc de caràcter ritual, simbòlic i religiós». En el segle II abans de Crist, fa uns 2.100 anys, «deixa de funcionar com a lloc religiós i es dedica a enterraments infantils». Resulta curiosa la dada d'aquesta exclusivitat de fosses per a nounats. Finalment fa 200 anys allà es trillava el blat.

El monument s'empra «des de la prehistòria fins a l'època moderna», afegeix el professor, per qui el més interessant del projecte són «el seu vessant científic, conèixer la cultura talaiòtica, i el de difusió del patrimoni».