«A l'òpera s'ha d'inventar una mica, sense trencar amb allò tradicional»

De Tomasi no creu en la necessitat de conservar el cent per cent de l'original, sinó que «s'ha d'adoptar la ment de l'autor si hagués viscut en l'actualitat». Per això, sí que és partidari de la inclusió de «les noves tecnologies», però guardant fidelitat a l'estil de l'autor. «Turandot és una òpera fantàstica per a un director d'escena, perquè s'hi poden inventar coses, just el cas contrari d'obres com Norma, en les quals gairebé no es pot fer res». A Palma, De Tomasi estudia les possibilitats que li dóna el pati de la Misericòrdia: «Un director d'escena torna boig per enllestir Turandot».

El director destacà el repartiment de l'òpera, una producció de la Fundació Teatre Principal, i que qualificà de «formidable», un fet «bastant difícil avui dia». «En aquests moments, hi ha un problema de veus, i això du a posades en escena tan radicals». Segons De Tomasi, no existeix «cap divo capaç d'omplir un teatre amb la seva presència: el període dels grans cantants com Maria Callas, Luciano Pavarotti o Montserrat Caballé s'ha acabat». L'òpera «és un compendi entre el director d'orquestra, les veus i la qualitat del muntatge». Si hi ha res que falli, tot s'esfondra. Per això, si l'intèrpret falla, «la resta no basta, no hi pot fer res».

Turandot és la segona sessió operística de la temporada d'estiu, que començà el 31 de maig passat amb el concert protagonitzat per Giovanna Casolla i per Ignacio Encinas, dedicat a la lírica italiana. Després de la representació de la peça de Puccini, els dies 4, 5 i 6 de juliol serà el torn de l'opereta Orfeu als inferns, una coproducció del Govern de les Illes Balears, la Fundació Teatre Principal, el Teatre Romea i el Gran Teatre del Liceu. La temporada es tanca el dia 31 amb Carmina Burana, de Carl Orff.