Una renovada «Turandot» torna a escenificar-se després de deu anys

La Misericòrdia acollirà la producció de la Fundació Teatre Principal

TW
0

MARIANA DÍAZ.Palma.
Turandot, l'òpera que Puccini no va poder finalitzar, una història d'amor i mort, torna a la Temporada de la Fundació Teatre Principal després de 10 anys. De l'escenari del del teatre del devuit, aquest títol que els especialistes consideren postverista, sonarà aquest any al pati de la Misericòrdia, els dies 25 i 27 de juny, en una producció de la casa que dirigirà Francesc Bonnín.

Pel que fa al repartiment, la freda Turandot estarà interpretada per Francesca Patané, mentre que Shu Ying Li posarà la veu a la dolça Liu. El tenor Warren Wok, al qual l'any passat es va poder escoltar com un dels galants de Carmen, serà el príncep Calaf, i Timur, l'home del qual s'enamorarà perdudament la princesa, l'encarnarà Brian Jauhahien. Ilia Popov, Vicens Esteve, Josep Ruiz, el menorquí Lluís Sintes i el mallorquí Pedro Fuentes componen la resta de solistes. «Hi ha una sèrie de papers que Pedro broda», deia Francesc Bonnín.

Maria Miró repeteix com a dissenyadora d'un vestuari nou per als personatges principals i reutilitzat en cas del poble. «Hem tingut l'oportunitat d'aconseguir a bon preu unes sedes naturals i tornassolades, que no necessiten adornaments, i decidam jugar amb els llisos donant-li elegància», explicava al taller envoltada de costureres. Un pressupost no molt abundant els ha portat a «mantenir» el vestuari que, llavors, va utilitzar el cor reeencarnat al poble. «Hi ha d'haver una gran diferència entre l'opulència de la cort i la massa compacta del poble oprimit, pobres cultivadors d'arròs», explicava Maria. «Al cap tens molts turandots, però sempre has d'ajustar-te al pressupost i al temps».

Tres joves estudiants de disseny, Renato Roldán, Chemi Morales i Cristina González, treballen a contrarellotge en les armadures medievals, màscares i cascs dels soldats, un treball completament artesanal sorgit «de tot el nostre bagatge, des de la fantasia heroica, els efectes especials o la filosofia samurai», diu Renato. «Cada una de les peces està feta a mà». «Sé que els nostres dissenys funcionaran, que al públic li recordaran l'estètica oriental, però la por és allà», confessa.