El príncep de Viana, clau genètica de la mallorquinitat de Colom

Carles de Viana mantingué relacions amb Margalida Colom el 1459

04/06/03 0:00

P.GIMENEZ.Palma.
De caràcter tranquil, els historiadors afirmen que era «un home d'una gran cultura, aficionat al col·leccionisme, els animals i la música», i una mica femellenc després que la seva primera i única esposa, Inés de Cleves, morís l'any 1448 Aquests serien alguns trets que haurien caracteritzat la figura històrica del príncep Carles de Viana (Peñafiel 1421, Barcelona 1461) que segons defensa l'investigador mallorquí Gabriel Verd, hauria estat el progenitor de Cristòfol Colom. La teoria de Verd sosté que l'Almirall va néixer fruit de la relació sentimental que el príncep va mantenir durant la seva estada a l'Illa, el 1459, amb la mallorquina Margalida Colom.

El príncep desembarcà a l'Illa el 20 d'agost de 1459. Gabriel Verd assenyala que el príncep de Viana «va estar confinat al castell de Santueri (Felanitx), on va conèixer Margalida Colom». Basant-se en una carta del 1459, a la qual el príncep reconeix haver deixat «prenyada» la mallorquina i amb altres proves que ha pogut investigar durant aquests anys, Verd afirma que Carles de Viana «no va tenir temps de reconèixer el fill perquè morí 14 mesos després a Barcelona», i va anar creant la tesi que defensa l'origen mallorquí de Colom que, rebatuda, és hores d'ara «la més factible».

Fill de Blanca I de Navarra i Joan II d'Aragó, Carles d'Evreux i Trastàmara estava destinat a heretar la corona de Navarra. Les diferències amb el seu pare varen posar fre a la seva ascensió al tron.

Coneixent les diferències entre pare i fill, va ser Blanca de Navarra la primera a posar impediments, en deixar expressament disposat al seu testament que Carles no fos coronat rei sense el consentiment de Joan II. Lluny de mantenir la pau, aquesta decisió incrementà un odi, que acabà per tenyir-se de sang a la guerra civil que es produí per la disputa del regne de Navarra, i esdevingué irreconciliable quan Joan II es tornà a casar amb dona Joana.

Desheretat i vidu, el príncep -germanastre de Ferran el Catòlic- es refugià a Nàpols, on començà a forjar una cadena de relacions sentimentals que el vinculen amb dona Brianda Vaca, amb la qui va tenir el seu primer fill, Felip de Navarra; amb Capa, una donzella siciliana que li donà el segon descendent, Joan Alfons de Navarra i Aragó; i dona Guiomar de Sayas fins que va arribar a Mallorca.