Una avinguda romana (1937)

Miquel Ferrà i Martorell20/04/03 0:00

Tal dia com avui és inaugurada a la Rambla, la Via Roma. Tanmateix, per a tots els mallorquins, seguirà sent la Rambla. Però en aquests dies de la guerra civil, el bàndol franquista, reconegut als ajuts de l'Itàlia de Mussolini, dedica una avinguda al país amic. Es tracta de dues còpies d'escultura romana i dels simbolismes en bronze del feixisme en el començament en la calçada de vianants. La premsa diu: «Amb gran solemnitat i extraordinària lluentor, ha tingut lloc aquest matí l'homenatge que Palma dedica a Itàlia, amb motiu de l'afectuosa simpatia amb la qual ella ha acollit el Moviment Salvador que actualment realitza l'Exèrcit Nacional de l'Espanya veritablement honrada i treballadora...».

Ja n'hi ha. Però no n'hi havia prou. Un diari reproduïa una fotografia del Duce Benito Mussolini i el qualificava com «l'home que amb el seu geni i la seva voluntat va saber foragitar el comunisme d'Itàlia i portar aquesta nació al benestar i la prosperitat».

Tanmateix, amb una mica d'imaginació, aquesta Via Roma pot suposar actualment tot un seguit de referents itàlics o filoromans: l'arquitectura neorenaixentista d'aquella clínica «Mare Nostrum» avui Rotger, la del col·legi de notaris, inspirada en aquella altra de Gil de Hontañón, no menys renaixentista però amb definitius detalls del plateresc, el fa poc retrobat fragment de muralla igualment renaixentista que serà preservat en el mig soterrani d'un aparcament, l'edifici de la Misericòrdia que segons alguns prengué per model algunes perspectives del famós palau del Quirinal, seu del govern italià i exresidència de papes, l'església i convent de Santa Magdalena que guarda la memòria i les despulles del cardenal Despuig, la cantonada posterior del carrer de l'Ecce-Homo, petita travessa de la Rambla, on hi ha la casa que serví d'habitatge al pintor del Segle XVII Mesquida, que tants èxits tingué en la seva etapa italiana, efemèride perpetuada en una làpida...

Un bar que es diu «Verona», veterà, popularíssim, que ocupa una placeta immediata, sense nom. Capelletes de cantonada, del ja esmentat Ecce-Homo, de la Mare de Déu del Carme... costum importada de Roma en els segles XVII i XVIII... El palau de Pinós, amb la seva lògia o mirador a la Toscana, i que sempre m'ha cridat l'atenció pel seu envidrat de la façana del darrere, més influència del Renaixement italià, un espai que potser fou l'estudi d'aquell pintor oblidat i que portava també l'il·lustre llinatge Pinós. Al final de la Via Roma, unes escales monumentals, gegantines, ens faciliten l'accés a la plaça Major i ens fan pensar que Palma, com Roma, està feta sobre set pujols: camp d'en Serralta, Cort, Jonquet, Bones-Aires, El Terreno-Bellver, puig de Sant Pere, Escorxador...

O potser són vuit? Bé. Es igual, puix que es tracta d'una peregrina comparança. La qüestió és que tal dia com avui, aquesta emblemàtica via pública, que segueix el llit de l'antiga Riera, era una perllongació dels carrers, avingudes i carrerons de la Ciutat Eterna.