L'Agonia travessà tot el centre històric

Els estendards s'aixecaren un dia més per sobre dels caps i caperutxes, lluïnt els colors i escuts de les diferents confraries, mentre les cadenes dels penitents feien solcs en l'arena del terra en la processó presidida per la confraria del Crist de l'Agonia i oberta pels redobles dels Tamborers de la Sala.

La processó presentà un nombre de passos major que el dia anterior. Entre aquests es pogueren veure El Jesús del Bon Perdó, de la confraria que du el mateix nom, Jesús a l'hort, de Nostra Senyora del Remei, La Pietat de Sant Tomàs d'Aquino, Nostra Senyora dels Desemparats, de la confraria de la Creu de la Calatrava i L'elevació de Crist a la creu, que sortí de les portes del monestir entre aplaudiments i els animats ritmes de la peculiar banda de la seva confraria, el Crist de la Agonia. Aquesta darrera destacà també per l'estrena d'un nou pas.

Més ràpida i amb menys confrares participant a la marxa, la processó continuà el mateix recorregut que els darrers quinze anys i acabà a l'església de la Mercè, que enguany celebra el 50è aniversari de la confraria homònima. Els més menuts, els escolans, tingueren més feina que el Diumenge de Rams, corrent d'un costat a l'altre encenent les espelmes portades pels penitents i llevant els reguinyols de cera que se'ls formaven, sense oblidar la tradició de repartir els típics confits entre el públic

Els estrets carrers del centre de Palma provocaren la formació més compacta de la processó, i en molts de casos es mesclaven els penitents amb el públic assistent. Tot i que això llevà a la processó la majestuositat del dia anterior, va afavorir una major atenció dels espectadors.

La processó no va estar exempta de fets anecdòtics, com una caperutxa parlant per telèfon mòbil que va ser escridassada per alguns espectadors, o la dificultat en la marxa d'alguns passos a causa de fils elèctrics massa baixos, que els costalers varen enretirar ràpidament.