«El patrimoni artístic és de tothom, també de la gent amb discapacitats»

Gratacós posà de manifest que «ha estat una conferència amb molta de gent i molt participativa». La professora hi parlà de la seva experiència en el món de l'educació especial, en concret en el camp de l'educació d'infants invidents.

En aquest sentit, Gratacós defensà el fet que «l'art, el patrimoni artístic, és de tots, independentment de les discapacitats que un pugui tenir». I afirmà que «conèixer l'art és una manera de conèixer la representació d'una cultura, una època i una part de la història d'un poble, i tots tenim dret a accedir-hi».

Gratacós explicà algunes de les seves experiències en diferents museus i centres de Catalunya «que sempre ens han obert les portes», però destacà que «en aquest sentit anam molt endarrerits respecte d'altres països europeus». N'esmentà com exemple el Louvre, «on s'organitzen visites per als invidents, se'ls permet tocar reproduccions de determinades escultures i 'llegir' quadres; fa poc s'hi organitzà un curs de pintura barroca».

La professora manifestà que «quan es tracta de creacions volumètriques, és molt més fàcil que un invident les pugui entendre». Un dels exemples que en posà va ser l'edifici de la Pedrera, a Barcelona. «Resseguint amb la mà el contorn de la terrassa de la Pedrera, un es pot fer una idea del contorn de tot l'edifici perquè és gairebé el mateix».