Camí de Kazakhstan (1731)

Miquel Ferrà i Martorell23/03/03 0:00

En un bell llibre de narracions, editat recentment per Documenta Balear en la col·lecció Magatzem Can Toni, un acurat volum que porta per títoCamí de Kazakhstan, obra de Josep Noguerol (Palma, 1957), llegim: «Els primers anys, aquell projecte omplia les cabòries dels dos amics. Arribar al Kazakhstan, viatjant al llarg d'un mes per la ruta de la seda, esdevenia una de les seves grans obsessions. No sabien massa bé com havia sorgit la cabòria, però aquell nom irradiava unes ressonàncies majestuoses i despertava els somnis d'un món exòtic. Era com una paraula màgica d'idíl·liques sensacions, una terra mítica perduda més enllà del temps i de l'espai on habitaven personatges de les llegendes de Marco Polo a la vora d'antics palaus enterrats pel vent del desert...».

Els dos amics, estudiosos del tema, preparen i endarrereixen la sortida un i altre cop. Però viuen l'aventura intensament, ja que en tot cas, l'aventura, la portam en la nostra imaginació... La destresa narrativa, els punts d'erudició i un estil d'avantguarda avalen aquest jove autor que hem tret a rotlo per tal d'il·lustrar el «Tal dia com avui» referent a la data quan el kan de la «Petita Horda» del territori «kasako» es declarà vassall del tsar de Rússia, que a poc a poc, envià els seus súbdits a poblar aquella terra de tribus nòmades. Entre 1830 i 1852, anys de les respectives fundacions de les actuals ciutats de Tselinograd i Alma-Atà es completà l'ocupació russa i «Kassàkia» o Kazakhstan fou dividida en províncies i tractada com una colònia. Una ordre de mobilització general dels seus habitants, decretada el 1916 pel govern, provocà la primera gran revolta que era reprimida amb brutal severitat. El 1917, els nacionalistes, dirigits per Ali Jan Bukei, reclamaren l'autonomia i aquell mateix any, formaren un govern propi, que fou anomenat «Alash Orda». Tanmateix, els seus enemics de sempre tenien la resposta armada i el 1919 tropes russes «blanques» ocupaven el país. Tanta sort que fora de les fronteres kirguises hi havia una guerra civil i els bolxevics expulsaren els russos blancs i proclamaren la república autònoma del Kazakhstan. La política sedentària dels nadius i la immigració massiva de russos i ucraïnians, duta a terme a partir del 1927, provocà noves protestes dels nacionalistes. Moscou els acusà aleshores de fer el joc a la política burgesa i foren durament represaliats. El 1936 es transformà Kazakhstan en república federada soviètica però això no aturà els problemes. Els kasakos, de religió musulmana, acceptaven de cap de dent el comunisme oficial. Avui, aquesta actitud, ja desapareguda la poderosa Unió Soviètica es radicalitza.