José L. Guerín: «El documental és una forma d'expressió cinematogràfica»

Guerín, nascut a Barcelona el 1960, assegurà a l'inici de la primera classe que «el documental és una forma d'expressió cinematogràfica, i no una eina periodística pura» com en l'actualitat es considera. El director català afirma que «aquest gènere s'ha nodrit de totes les disciplines artístiques, però els que l'han conreat han acabat arribant a una eclosió cinematogràfica».

El curs d'aproximació al reportatge tindrà una durada de vint hores i des del primer moment el seu conductor volgué deixar clar quin serà el caràcter de les classes. Un fragment de la pel·lícula ¿Dónde está la casa de mi amigo?, del realitzador iranià Abbas Kiarostami, fou l'elegit per Guerín per al plantejament inicial.

El «pacte amb la realitat» del cineasta mesopotàmic és, en opinió d'aquest professor d'excepció, «una eina documental que s'utilitza en el bon cinema, aquell que té ambició i que no pot ser generat per ordinador. Kiarostami aposta per aconseguir la màxima autenticitat» en les situacions, les escenes o les reaccions dels personatges, va dir.

José Luis Guerín destacà davant els alumnes que en qualsevol documental «és necessari el llenguatge cinematogràfic», i que «requereix tanta o més feina de preparació com la ficció. Si no fos així les cintes de vigilància dels caixers automàtics es podrien considerar documentals».