El doctor Hench i la cortisona (1896)
Tal dia com avui naixia a Pittsburg, Pennsilvània, el metge nord-americà Philip Showalter Hench. Obtingué el seu títol de medicina a la Universitat de Minnesota i el 1921 entrava a la famosa Clínica Mayo, on s'interessava, de forma molt especial, per la malaltia coneguda com a artritis reumàtica, mal cruel en el qual el pacient corre el risc d'esdevenir un invàlid. N'estudià els símptomes, que augmentaven durant l'embaràs i els atacs d'icterícia, i entre una cosa i l'altra apuntà que aquella malaltia no devia esser produïda per cap germen, sinó per un desordre metabòlic. Provà de fer servir hormones, però no li donà bon resultat. Es fixà, aleshores, amb l'ajut del seu col·lega Kendall en els corticoides i quan aquests, a mitjan anys 40, es pogueren sintetitzar i posar a disposició dels metges en quantitats raonables, Hench va experimentà el compost E, al qual es donà el nom de «cortisona», és a dir, la que seria l'hormona corticosuprarenal més emprada en terapèutica. Aquest compost donà bon resultats, i Hench, juntament amb els seus companys Kendall i Reichstein, va rebre el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1950. Recordem que Tadeusz Reichstein, químic suís polonès féu treballs de sintetització dels corticoides des dels anys 30 i que Edward Calvin Kendall, bioquímic nord-americà, també durant els anys 30 aïllà no menys de vint-i-vuit hormones corticals diferents, quatre de les quals demostraren produir bons efectes en animals de laboratori. Anomenà els corticoides amb lletres i els quatre més efectius eren A, B, E i F.
També a Illes Balears
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- La CAEB demonitza la protesta pel dret a una vida digna: «El turisme mereix el respecte i la consideració de tothom»
- L’OCB impulsa una campanya perquè les famílies coneguin els beneficis d’escolaritzar els infants en català
- Milers de persones clamen a Palma: «Davant la turistificació de les nostres vides, trobaran un poble combatiu»
- Campanya contra empreses turístiques que col·laboren amb el genocidi del poble palestí
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.