Es casa Pastora Imperio (1911)

Miquel Ferrà i Martorell20/02/03 0:00

Es casa la famosa actriu Pastora Imperio, amb el també famós torejador Rafael Gómez, el Gallo. La cerimònia se celebra a la cèntrica església de San Sebastián, a Madrid, però aquest matrimoni serà de curta durada. Només un any. Això, en aquell temps i lloc, era tota una font d'escàndols i comentaris. La parella no anava bé des del primer moment. Pastora Imperio nomia, en realitat, Pastora Rojas Monge i havia nascut a Sevilla el 1889, filla d'un sastre taurí i de la balladora coneguda com «La Mejorana». Tot seguint des de nina les passes de sa mare, debutà en el Salón Japonés d'aquella capital als quinze anys, i obtingué un gran èxit. Això hauria durat molts dies si algú no hagués presentat una denúncia a la policia perquè aquella al·lota era menor d'edat. Tanmateix, feta la llei, fet el parany. Tornà ben aviat als escenaris i es va fer la més popular de les coblateres del que deien «gènere ínfim».

Un dia, Jacinto Benavente va dir: Aquesta nina val tot un imperi! I d'aquí li vingué el sobrenom. Però no només Benavente era habitual de les seves funcions, puix que fou la musa de poetes com José Carlos de Luna, escultors com Mariano Benlliure i músics, com Manuel de Falla, que s'inspirà en la gràcia de Pastora per compondre el seu famosíssim Amor Brujo, estrenat al Teatre Lara el 1915. Va fer molt populars cançons com Pena, pena, La nieta de Carmen, Trianerias. Un músic poeta que posava lletra a moltes d'aquelles cançons era Retana, des de finals del segle XIX fins als anys 30, essent els títols més coneguts, cantats primer per aquella Consuelo Vello La Fornarina i després per Pastora Imperio, La machicha de Don Procopio, El Polichinela, Sarasa, Historia de Juan Español, La canción del Rhin, Ven, marido, ven, Amor japonés, Tirana de Trípili, La Duquesa torera i Cuaquerita soy... títols que ens parlen de la vida agosarada i picant de les sortides nocturnes als teatres, cabarets i music-hall.

Escrivia un periodista que en el Salón Actualidades, un dels més famosos de Madrid, «les xicotes, d'agradable aspecte, amb facultats artístiques, interpretaven un repertori tan ortodox com la seva indumentària, i aquelles que no comptaven amb altra defensa que la seva vistositat personal, acudien a cantables d'expressivitat engrescadora. Eren les dissortades víctimes d'una puça insolent, que les obligava a presentar-se al davant de les bateries tot lluint les darreres novetats en roba interior per il·lustrar el respectable auditori. En el vestíbul hi havia una exposició permanent de targetes postals, on les coblatistes i ballarines del moment es mostraven mig tapades amb mantells de Manila, mantetes brodades, pintes subjectant flors, capells calanyesos i les figures de dona maca, de preferència exuberant, amb formes ben arrodonides...».

Pastora Imperio cantà i ballà per tot Europa i Amèrica i s'acomiadà de la seva carrera artística a Barcelona el 1959. Després muntà un tablao de flamenc a Madrid i allà morí, d'un atac de cor, el 1979, i fou soterrada a la catedral de l'Almudena.