Víctor Manel, rei d'Itàlia (1861)

18/02/03 0:00

Tal dia com avui era convocat el Parlament de Torí per proclamar rei d'Itàlia Víctor Manel. Pel seu ministre Cavour, un dels apòstols de la unitat italiana, fou una data feliç. Per altra banda, Garibaldi, el gran lluitador nacionalista i heroi d'aquella empresa, hagué de renunciar als seus somnis republicans a favor de la Casa de Savoia. Quedava una matèria per completar tots aquells projectes unionistes i era la d'expulsar els austríacs del Véneto, una tasca de la qual s'havia d'ocupar, amb tropes regulars, el ja esmentat Cavour. Però aquest, als seus cinquanta anys, ja era un home cansat i malalt. Els seus sacrificis i esforços el cremaren en dues dècades de lluita i no pogué sobreviure a la gran realitat patriòtica de veure complet el mapa italià. Una gran tensió nerviosa acompanyada d'altes febres el mantingueren dins el llit i fou el propi rei que el visità, preocupat per la salut del seu principal suport.

Morí poc després i Garibaldi agafà la torxa de la batalla pendent. Malgrat l'oposició reial i de molts, el cap de les camises «roges», a finals de juny del 1862, es dirigí a Palerm per tal d'emprendre, des d'allà, una campanya de voluntaris contra Roma, és a dir, els territoris de Pius IX. Desembarcà a Calàbria però les tropes de Pallavicini li tancaren el pas i fou ferit i fet presoner a Aspromonte. Indultat pel rei es retirà a Caprera. Mentrestant, els italians eren vençuts pels austríacs a Custoza, però després de la batalla de Sadowa Àustria entregava el Véneto a Itàlia. Ja només restava Roma, defensada per una guarnició francesa. Entossudit a completar la conquesta amb el territori pontifici, Garibaldi tornava a agafar les armes i aquesta vegada, enfrontat amb el general francès Failly, era derrotat a Mentana el 1867. Altra vegada presoner era tancat en el fort Varignano, mentre tropes franceses restaven acantonats a Civitavecchia per evitar noves invasions. Garibaldi, alliberat, tornava a la seva illeta de Caprera, on restaria tranquil, en el si d'una vida familiar. Així seguiren les coses fins que provocada per Bismarck la guerra francoprussiana, el Segon Imperi Francès era enfonsat.

Fins i tot l'emperador, Napoleó III, era fet presoner a Sedan i es promulgava a França la III República. Desapareguda l'oposició del tercer Bonapart, Roma fou proclamada capital italiana i el papa quedava «tancat» entre els murs de l'actual Vaticà.

Víctor Manel de Savoia (1820-1878) fou, en resum, un home senzill, de caràcter liberal, prudent, de bon tracte, que havia pujat al tron piemontès el 1849 per abdicació de son pare Carles Albert i els Savoia encarnaven l'única dinastia de llinatge italià. Físicament robust, molt afeccionat a la cacera, potser hauria desitjat una existència més plàcida i camperola, gaudint del matrimoni i els fills. Però les obligacions de l'Estat i aquell moviment unitari italià el privaren de pensar en tot allò que no fos el progrés polític del seu poble.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL