Yllana escenifica com és la vida al corredor de la mort a «666»

«El tema no és còmic però, portant-lo fins a l'exageració, es converteix en irònic», assegurà Fidel Fernández, un dels quatre presos. La convivència difícil, les execucions desastroses que es duen a terme o les seves relacions amb els guardians componen el rerefons del muntatge. «Més que una història, explicam la relació que s'estableix entre els personatges», va dir Antonio de la Fuente, un altre dels presos. Els protagonistes són «els més dolents entre els dolents», però també hi és «l'innocent que no hauria de ser allà», segons Fernández. La presó simbolitza «l'infern» i els interns, «el dimoni».

Una part important de l'obra és la participació del públic. «Hi involucram l'espectador des del principi, provocam les seves emocions», va comentar Fernández. D'aquesta manera «es trenca la quarta paret», va afirmar De la Font. L'obra, a més, cerca referents «del cine americà actual», com la típica «granota taronja dels reus». «Cercam imatges conegudes del setè art i onomatopeies del món del còmic» ja que els sons són un element clau de 666. «L'obra es basa en l'evolució del mim clàssic», una evolució que surt del «formalisme tradicional de la pantomima». «Investigam el món del teatre gestual i els seus recursos per aconseguir que la gent es diverteixi», en paraules de Fernández.

El muntatge d'Yllana va néixer fa cinc anys. De llavors ençà ha evolucionat en alguns aspectes, encara que ha conservat «la seva essència». «És un espai obert a la improvisació que permet mantenir l'espectacle sempre fresc», segons Fernández. D'aquesta manera, els actors es mantenen «en alerta» depenent «del públic que assisteixi a la funció», perquè en el fons la implicació dels espectadors «influeix en l'obra», va afirmar De la Fuente. «Mai no depèn del nombre de persones que veu el muntatge, el més important és la seva implicació».