El film «Estrella de sur» mostra en imatges la situació actual d'Uruguai

El film conta la història de la tornada a casa d'un emigrant uruguaià, Gregorio Gamboa (Jean Pierre Noher), que ha viscut vint-i-cinc anys a Mallorca, on s'ha casat amb una emigrant argentina i ha tingut dos fills, Cayetana i Mateo. Els conflictes entre Gamboa, el seu passat i el seu fill, Mateo (Roger Casamajor), centren l'argument del film.

Per Noher, el seu paper és el d'un home «dens, dur i fosc, que oculta el seu passat a la seva família, i difícilment es pot construir un futur sobre l'ocultació. La incomunicació amb el seu fill Mateo -continua- és el desencadenant dels conflictes que viuran ambdós». En aquest sentit, el personatge de Lola, companya de Mateo, és «el nexe entre la situació familiar i les altres històries», explica Marina Glaez, l'actriu que interpreta «el personatge més obscur del film, que arrosega Mateo a la necessitat de rompre amb tot, molt present en els joves de la societat actual».

La història, segons Nieto, pretén ser el retrat d'una família que viu al Montevideo actual «en un marc de coses excepcionals que passen en aquesta família». Nieto explica que els seus personatges (el guió es basa en la seva novel·la homònima) «viuen una vida familiar en què el desengany de pares i fills té una justificació, però que caminen per dues cordes paral·leles».

Juan Manuel de la Ossa, de Miramar, productora del film, es mostra molt satisfet del resultat i explica que tenen actualment en marxa dos projectes: Cadáver sin dueño, amb Sancho Gracia, i, en preproducció, El ojo del viento, basat en L'emperador o l'ull del vent, de Baltasar Porcel, sota la direcció de Bigas Luna.

El director, els actors i els productors d'Estrella del sur coincideixen a parlar del bon moment que viu el cinema sud-americà fora de les seves fronteres. No obstant això, una de les principals traves d'aquest cinema és «la manca de recursos davant les grans superproduccions nord-americanes i la manca de protecció del propi cinema», explica De la Ossa. Pel que fa al boom dels actors sud-americans, Noher el justifica afirmant que a «l'Argentina hi ha els grans mestres ensenyant interpretació i molts dels seus deixebles fan classes a diferents escoles espanyoles». L'actor considera que a l'hora d'actuar «els argentins, per exemple, ja tenen molt guanyat perquè per se són histriònics, és un país d'emigrants, de mescla de cultures».