Mor David Gill, fotògraf estel·lar (1914)

Miquel Ferrà i Martorell24/01/03 0:00

Tal dia com avui moria a Londres l'astrònom escocès David Gill (Aberdeen, 1843), l'home que dedicà bona part dels seus esforços a fotografiar els estels per tal d'anar completant el mapa astral i descobrir nous cossos espacials. La primera de les seves tasques de notable mèrit va ser aconseguir una determinació precisa de la distància del sol i per tal de fer-ho amb la màxima eficàcia organitzà una expedició a l'illa Maurici, situada a l'oceà Índic. Això era el 1874 i ell i els seus ajudants pogueren seguir el pas de Venus, entre d'altres experiències. El 1877 viatjava a l'illa d'Ascensió, enmig de l'oceà Atlàntic, el punt des del qual pogué observar Mart des de la perspectiva més propera i encara avui, en aquella aïllada terra, hi ha un paratge conegut com la badia de Mart.

Els resultats de tot això no foren els que n'esperava el científic. La causa és que ambdós planetes, Mart i Venus, tenen discs perceptibles amb límits molt difícils de precisar puix que és un fenomen de l'atmosfera, una dificultat afegida als intents de saber exactament quan fan contacte aparent amb el Sol. Tanmateix el 1889 ja havia fet Gill moltes observacions amb resultats veritablement esperançadors. En descobrir-se el 1898 el planetoide Eros, així com la seva òrbita, sense precedents, entre Mart i la Terra, noves expectatives d'amidar els astres copsaren tota l'atenció de Gill, ja que es comprovà que Eros es podia apropar a la Terra en quinze milions de milles, més prop que Venus i Mart. El 1879 Gill era nomenat «astrònom reial» de l'Observatori del cap de Bona Esperança, on el 1882 fotografiava un cometa. Va fer moltes més plaques amb estels i això l'animà a seguir tal tasca, cent per cent pràctica.

Des del seu observatori dominava l'hemisferi sud i pogué així ampliar el mapa estel·lar d'Argelander al Pol Sud. Va ocupar Gill el seu lloc de feina fins el 1907, és a dir, fins set anys abans de la seva mort en un any ben tristament assenyalat, el del començament de la Primera Guerra Mundial.

No va rebre Gill molts honors per part dels organismes i institucions científiques, però la monarquia britànica el va fer cavaller el 1900. Els periòdics anglesos comentaren la mort del científic en termes d'elogi per a la que havia estat la seva fructífera vida. El que és important, en tot això, és que Gill va néixer per a la ciència astronòmica i va viure intensament la ciència astronòmica. És l'única manera de viure plenament la vida, quan un fa allò que li agrada i per a la qual ha vingut al món amb aptituds.

D'aquesta manera, i només d'aquesta manera, el treball es converteix en una aventura desitjable i no en una rutina esgotadora. Deia Maragall que «la vida és esforç, això és, alternació d'acció i repòs, o sia, ritme, que es manifesta més o menys en la matèria de les coses i constitueix les seves formes». I això és tan cert com som Miquel.