Dámaso vesteig de flors la Joan Guaita en 'temps de marea negra'

La selecció de peces (al voltant de 60 petites pintures, 6 dibuixos, 5 collages i 4 escultures) amb les que el fill predilecte de Santa Cruz de Tenerife torna a Palma tenen com exe temàtic la flora (algues marines, plantes autòctones de Canàries i algunes imaginàries) per establir un discurs «que cerca el paral·lelisme i el contrast entre el que és el color, la bellesa, i el negre», explicà el pintor, que va reconéixer que «ha estat un repte pintar flors, perquè abans la flor estava considerada com patrimoni femení».

Quant al tractament plàstic que reben les obres, l'artista utilitza des del concepte més clàssic, representat en la sèrie de pintures matèriques i els dibuixos en tinta xinesa, «fins a la interpretació més personal que faig als collages i a les escultures».

Creador de tota una producció que manté estrets vincles amb la natura degut a la influència de qui reconeix com el seu mestre, César Manrique, els esdeveniments de l'enfonsament del Prestige davant les costes gallegues i la conseqüent marea negra han fet «que em demanès que hauria passat si això hagués succeit a les nostres costes», i ha tingut un reflexe immediat a la mostra.

Això casa perfectament amb el compromís que del creador amb la cultura i que el du afirmar que «crec en la capacitat de l'artista de fer de tot. Estar dins d'aquesta espècie de sacerdoci obliga a fer coses per als demés».

Dámaso, que lamentà el fet de que s'han perdut costums molt lligades a la identitat, justificà així el fet de que a la seva obra es puguin identificar elements de la seva terra. «La creació podria ser abstracta, però quan la vida et dona la possibilitat de partir d'alguna cosa real, per què no utilitzar-ho?», es demanà i advocà per defensar en mig de la globalització, «els petis móns de les identitats», afirmà.