Celedonio Perellón crea un univers eròtic per il·lustrar 'El Decameron'

P.GIMENEZ.Palma.
Camilo José Cela va definir la seva pintura com «la vida mateixa cabussada a una hièratica i també emocionada aura de poesia» i la crítica l'ha qualificat com «el pintor de nús més rellevant del país». Ara, Celedonio Perellón (Madrid, 1926) sintetitza aquestes qualitats per crear tot un univers d'imatges que serveixen per il·lustrar la que qualifica com «l'obra de la meva vida, la culminació d'una obra dedicada a la il·lustració». L'artista, que es trobava ahir a Palma visitant l'exposició del seu amic Manuel Coronado a la galeria Vanrell, es troba immers a la realització de les més de 1.000 il·lustracions i 120 aiguaforts que acompanyaran l'ambiciós projecte de l'editorial de Pamplona Liber Edicions: La publicació de l'obra mestra de Giovanni Bocaccio, El Decameron, en una edició de luxe integrada per 10 volumns.

Admirador de l'autor italià, Perellón explica que en parlar amb l'editor, Juan José Izquierdo, no va dubtar que l'obra que havia d'il·lustrar era El Decameron. I es que reconegut per les arquitectures que crea entorn al cos nú de la dona i degut a la temàtica de l'obra, erotisme i sensualitat al servei de l'amor, «crec que som la persona més idònia per aquesta escomesa», encara que, «també estic il·lustrant eCódex Calixtinus de Santiago i, en el futur il·lustraré El Quixot en quatre volums». El reconegut pintor acceptà «el repte d'il·lustrar les 10 jornades a les que està estructurat el llibre». L'original de Bocaccio, ambienta el texte a la Florència del segle XIII, quan fou assolada per la peste. Deu personatges fugen de la ciutat i cerquen refugi a una casa. Durant 10 dies, i per tal de distrurer-se, cadascú compta un conte seguint la temàtica, amorosa generalment, que selecciona un d'ells. L'obra consta de deu volumens, un per a cada jornada, il·lustrat amb 12 gravats i al voltant de 80 imatges obtingudes a través de diversos procediments de gravat. Celedonio Perellón explica que el fet que tota l'obra està ambientada a la Mitjana Edat i que la temàtica dels contes sigui la mateixa, «l'amor», «em varen decidir a fer servir diferents tipus d'estampació (a la manera negra, al barnís bland, a la punta seca, gravat amb sucre) per rompre amb la monotonia que podia suposar».