El ratolí del pare Coloma (1894)

Miquel Ferrà i Martorell09/01/03 0:00

El pare jesuïta Lluís Coloma, escriptor, nascut el 1851 i mort el 1914, havia publicat el 1891 la novel·la Pequeñeces, que l'havia fet molt popular, puix que es tractava d'una sàtira de la societat aristocràtica espanyola d'aquell temps. Fou també molt conegut pels seus contes, entre els quals Juan Miseria, i novel·les de ficció històrica, com La reina màrtir i Jeromín. Però tal volta, més popular encara que tots aquests textos, fou el que narrava les aventures deRatón Perez, regalat al rei nen Alfons XIII, la festa de l'Epifania, quan aquest tenia més o manco vuit anys. Precedí, doncs, aquest petit personatge altres de faula molt semblant i que tindrien, per art del cinema, molta més fama, com eMickey de Walt Disney o el també petit mastegador de la sèrie Tom i Jerry. Ara, la vespra del dia dels Reis, l'Ajuntament de Madrid ha posat, en el carrer Arenal, una placa commemorativa que recorda aquest personatge infantil, el qual, des de fa un segle, segons moderna tradició «du regals als nins quan els cau una dent», una tradició que, sigui dit de passada, ha arrelat en els països americans de parla espanyola. Però anem al personatge. Com és i qui és el ratolí que comentam? Li direm, a l'hora de traduir-ne alguns fragments, i si m'ho permeteu, el «ratolí Peris».

«Entre la mort del rei que s'enrabià i l'adveniment de la reina Maria Castanya, existeix un llarg i obscur període en les cròniques, del qual queden poques memòries. Consta, però, que florí en aquella època un rei Bubi I, gran amic dels nins pobres i protector decidit de les rates. Fundà una fàbrica de peps i cavalls de cartró per als primers, i és sabut com a cosa certa que d'aquesta fàbrica procedien els tres cavallets de pota blanca que regalà el rei Don Bermud, El Diaca, als infants de Hissén I, després de la batalla de Bureba. Consta, també, que el rei Bubi prohibí severament l'ús de ratoneres i dictà molt discretes lleis per a tancar en els límits de la defensa pròpia els instints caçadors dels moixos, la qual cosa resulta provada pels greus avalots que hi hagué entre la reina Gotó o Gotona, vídua de Don Sancho Ordóñez, rei de Galícia, i els veïns de Ribas de Sil, a causa d'haver-se volgut aplicar en aquesta les lleis del rei Bubi al moix del monestir de Pombeyro, on aquella reina vivia solitària».

I més envant, entra en joc el personatge.
«Vivia el ratolí Peris en el carrer Arenal número 8, en els soterranis de Carles Prats, al davant d'una gran pila de formatges Gruyère, que oferien a la família Peris proper i ben assortit rebost. Molt content, abandonà el rei Bubi el llit i començà a posar-se la camisa. Però el ratolí Peris botà de sobte sobre la seva espatla, i li ficà pel nas la seva cua: tossí sorollosament el reietó, i per un prodigi meravellós, que ningú, fins al dia d'avui, no s'ha pogut explicar, quedà convertit pel mateix esforç de l'esternut, en el ratolí més polit i agut que imaginacions de fades poguessin somniar».

Un detall: la placa commemorativa diu «confiteria Prast» i suposam que és un error de l'equip del batle de Madrid, José María Àlvarez del Manzano. No es tractava d'una confiteria, sinó d'una botiga «d'Ultramarinos» i no era Prast sinó Prats (clara ascendència catalana), com bé podem llegir en el relat del pare Coloma.