Víctor Ullate rescata per a Palma quatre clàssics del seu repertori

Les peces previstes són L'ocell de foc d'Igor Stravinski, Bhakti III, Webern opus 5 i l'Arrayan d'araxa. Només aquesta darrera, que vol dir Camí de la soldana, està coreografiada per Víctor Ullate; les tres primeres són de qui fou el seu mestre, Maurice Béjart. El ballarí, que no serà present a l'actuació de dissabte, es referí a aquesta darrera obra com «una reflexió del món màgic de l'Espanya del sud».

Amb música del compositor Luis Delgado, es tracta d'una coreografia sensual, plena de matisos, molt actual i en la qual els moviments es mesclen en extrem, com les cultures. Segons digué Ullate, «la peça té moltes reminiscències de l'època àrab, de l'Alhambra de Granada, les sensacions d'aquell temps que encara perduren...». Com moltes altres peces del ballarí, la coreografia i la música també beuen molt del folklore. «M'encanta el folklore, la cultura i el nostre país; per això aquesta peça és molt bella, perquè té de tot».

Val a dir que l'espectacle es presenta amb una nova escenografia, ja que l'originària és cremà en un incendi durant l'any passat. Pel que fa a les tres coreografies de Béjart, Ullate es referí a la de Webern com la més «pausada de les tres». Béjart, amb qui a més d'una relació professional l'uneix una gran amistat, «és un geni del nostre segle, un gran home de teatre, i les seves coreografies són un luxe». L'ocell de foc, del ressenyat compositor rus, «retrata l'esperit del Che Guevara, el món dels partisans, de les guerrilles... és una obra molt vistosa i completa amb al·lusions a la vida, a la immortalitat...».