Sant Nikolaus, Santa Klaus (327)

Qui diria que el personatge més famós d'aquests dies nadalencs, Santa Klaus o el «Père Noël», és un sant i no un homenot de conte infantil, un personatge històric cent per cent, que els mallorquins de Ciutat veneram en el temple de la seva advocació, obra del segle XIV i XVI: Sant Nicolau de Bari. L'església, d'una sola nau amb cinc capelles a cada costat amb retaules de bella execució barroca, conserva en el seu retaule principal, sobre l'altar major, una imatge del sant, tipus medieval, pintada en taula sobre fons daurat. A més d'aquesta església parroquial, hi ha la petita capella de Sant Nicolau de Portopí, en el port, prop de les instal·lacions d'un immoble de gran superfície comercial. Es tracta d'una esglesiola ben emblemàtica, centre de romiatge en els segles pretèrits. Però qui era aquest Sant Nicolau que els mites festius i mercantils han convertit en Santa Klaus, baratant els seus hàbits de bisbe amb una vestimenta vermella de suposada procedència àrtica? Era un personatge que històricament venia del fred amb el seu màgic trineu de cèrvids? Doncs, no. Ben al contrari, nasqué Sant Nicolau, bisbe de Mira, a la ciutat de Licia, a Àsia Menor, fill d'una família benestant. Va perdre els seus pares essent un infant i disposà, així i tot, d'una certa fortuna. Era ja major quan va saber, segons conten els seus biògrafs, que un cavaller pobre d'aquella ciutat determinava prostituir les seves tres filles, puix que no les podia casar amb homes rics. Nicolau omplí una bossa amb dobles d'or i, a entrada de fosc, la llançà per la finestra d'aquell home, que restà sorprès de trobar-hi una quantitat suficient per dotar la seva filla major, i la casà a l'instant.