Blau i Joan Bibiloni, vint anys d'unió a través del llegendari «Joana Lluna»

La discogràfica i el manacorí han reeditat el tema amb motiu del seu vintè aniversari

Als desset anys ja tenia un absolut control sobre la guitarra, «una eina de plaer» que l'acompanya arreu

26/12/02 0:00

J.N.Palma.
La productora discogràfica Blau ha tret al mercat una reedició del llegendari Joana Lluna de Joan Bibiloni. La reedició es fa amb motiu de la celebració del vintè aniversari de la seva publicació. Una efemèride compartida amb la productora, que té en aquest treball el seu punt de partida com a empresa discogràfica. El doble compacte inclou un cd amb temes originals remasteritzats i un altre amb noves versions i remixes realitzats pel discjockey Kiko Navarro. En els remixes de Joana Lluna s'inclouen diferents versions i ritmes: slowly mix, afroterrano mix i slowly reprise mixe.

Temes com ara Desembre, Ciutat, Podria esser l'auba?, Risc a l'aventura, Cançó d'amor, Un moix i un ocel, Ulls verds... també fan part del doble compacte. Un treball que recull a grans trets la feina realitzada durant vint anys per aquest artista, un dels músics i compositors de relleu de les nostres Illes i punt de referència obligat per a molts músics que a hores d'ara comencen la seva trajectòria.

Malgrat la seva carrera com a guitarrista estava ja prou assentada, aquest disc marcà una fita en la trajectòria del manacorí. Fou el seu primer treball discogràfic en solitari i la seva aparició va suposar tot un revulsiu en tractar-se d'una nova i original proposta musical. Tant és així que un gran sector de la crítica l'identifica encara ara com la data de naixement del rock en català a causa de les seves especials característiques i, sobretot, pel canvi d'actitud que va suposar la seva aparició en el mercat.

La cançó feia part del repertori contemplat a Balears i és el període en el qual el músic col·laborava amb Wally Fraza, Daniel Lagarde, Jorge Pardo, Josep Mas Kitflus i Max Sunyer. Ara, vint anys després, per Bibiloni «Joana Lluna encara significa molt». En aquesta revisió del tema el manacorí ha volgut fer la melodia més senzilla. «He intentat arribar a l'essència de la cançó mantenint el ritme i els tons llatins». I el cert és que ho aconseguí.

El dissabte passat Bibiloni presentà una d'aquestes versions en el decurs de la gala de la Nit de la Cultura de l'OCB i el resultat fou aclaparador. El públic esclafí en aplaudiments. A l'espera que sorprengui amb un nou treball, i després d'haver realitzat les bandes sonores d'un seguit de pel·lícules, Bibiloni combina el seu temps a Manacor entre la producció i preparació de nous talents musicals i els cavalls, ferms competidors de la seva vocació vital, la música i la guitarra.