Neix Pablo Picasso (1881)

Neix a Màlaga, Pablo Ruiz Picasso. És fill de José Ruiz Blasco, professor de dibuix i pintor conegut per les seves natures mortes que exercí la seva docència, el 1895, a la Llotja de Barcelona. Pablo hi ingressà als quinze anys i el 1897 començà a assistir a les tertúlies de la cerveseria anomenada dels «Quatre Gats», on fa amistat amb joves artistes i intel·lectuals com Utrillo, Casas, Moragas, Mir, Sabartés... A finals d'aquest mateix any es trasllada a Madrid i ingressa a l'acadèmia de San Fernando i alhora copia en el museu del Prado. Molt decebut per aquestes experiències, torna a Barcelona i cerca habitatge a Horta d'Ebre, i pinta a cel obert, per cercar un nou llenguatge expressiu. Però aquest estil propi no es defineix fins després del seu primer viatge a París, el 1901, quan enceta la seva etapa coneguda com a «període blau». Es tracta d'una pintura que es serveix d'una temàtica típicament social, teles que són testimoni dels pobres que demanen almoina, els cecs totalment desemparats en aquell temps, els rodamons sense horitzó, els vells guitarristes de cantonada, les celestines sense esperança que sobreviuen de la seva misèria moral, un boig, una esgotada planxadora... Tot això és representat dins un cromatisme blau, fred i sever, creador de solitud entorn de cada forma. La primavera del 1904, Picasso decideix de viure a París i habita a l'edifici que Max Jacob ha batiat amb el nom de «Bateau"lavoir», convertit en un actiu centre d'art i noves experiències. Picasso fa allà amistat amb Fernande Olivier, amb la qual tindrà relacions íntimes fins el 1912. També fa amistat amb Guillaume Apollinaire i Gertrude Stein. Aquests l'iniciaran en el trist costum de fumar opi. Retrata Gertrude Stein (que per cert, faria una estada a Mallorca, habitant una casa del Terreno) i abandona la fredor dels blaus per entrar en una nova etapa, cercant colors més calents, com el rosa i el taronja. Els cossos que així representa cobren més vitalitat, la figura hi surt guanyant i la preocupació de l'artista se centra en el volum i la massa. En l'exposició que es du a terme la tardor de 1907 en homenatge a Cézanne presenta Les demoiselles d'Avignon, les al·lotes d'un bordell, que no es refereix a la ciutat francesa d'Avinyó sinó al carrer barceloní d'Avinyó. En aquestes composicions, començades per a aquesta obra, les formes anatòmiques de la nuesa es trenquen i distorsionen, i la realitat visual és substituïda per una concepció múltiple en la qual, les formes, se sobreposen o es tallen. També fa paisatge a partir del 1909 però és molt geomètric i dur, és a dir, que l'obra desemboca en l'estil cubista, una aventura que durarà, al llarg de moltes teles, fins el 1913. La Primera Guerra Mundial significa una interrupció del cubisme i en els anys 20, Picasso adopta el realisme figuratiu. La guerra civil espanyola i el bombardejament del poble de Guernica, el 28 d'abril del 1937, li inspirà la famosa obra denúncia de valors i magnituds universals. Després de la guerra es dedicà, principalment, a la litografia i la ceràmica. Morí 1973, després d'una perllongada vida ben dinàmica i plena.