Alexandria obre la biblioteca amb el repte de tornar a ser capital cultural

El nou edifici té una sala de lectura per a 2.000 persones, la major del món

EfeAlexandria17/10/02 0:00

Personalitats de tot el món assistiren ahir a la inauguració de la nova biblioteca d'Alexandria, amb la qual la ciutat vol recuperar en el segle XXI la seva capitalitat cultural de l'Antiguitat. Bolcada a la Mediterrània i a l'extrem occidental del delta del Nil, la moderna urbs hereva de la que fundà Alexjandre Magne el 331 aC. s'ha vestit amb les seves millors gales per a un esdeveniment que tracta de situar-la a l'avantguarda del coneixement i el saber. Amb cinc milions de persones que habiten en una taca urbana que s'estén davant el mar i que mida vint quilòmetres de llarg per tres d'ample, la nova Alexandria té poc a veure amb la que allotjà l'antiga biblioteca.

L'edifici se situa no gaire lluny d'on se suposa que jeuen les restes de l'antiga, possiblement davall el mar. Així i tot, és digne de veure, al costat d'una sala de lectura per a dues mil persones i que serà la major del món; la biblioteca estarà dotada d'un planetari, tres museus i diverses sales d'exposicions.

El cap de l'Estat egipci, Hosni Mubarak, que ha aportat el seu interès personal per aconseguir concretar el projecte, presidí la inauguració, en la qual la reina d'Espanya compartí un lloc d'honor amb altres convidats com ara el president Chirac o les reines Sélvia de Suècia i Rania de Jordània. Al costat d'ells, a la sala de lectura, hi fou també Koichiro Mautssura, director general de la UNESCO, organització que ha fet viable l'obtenció dels 230 milions de dòlars que ha costat l'edifici.

Sis escriptors, intel·lectuals i promotors de la biblioteca foren els encarregats d'acompanyar Mubarak en el torn de discursos, entre ells el Premi Nobel egipci Naguib Mahfouz, i l'investigador espanyol Luis Monreal. Com a testimoni d'excepció figurà una estàtua de cinc metres d'altura i que representa Ptolomeu II, el faraó en el regnat del qual s'acabà de construir, en el segle III aC., l'antiga biblioteca. El colós de pedra va ser recuperat i després de sis mesos de restauració ha estat erigit a l'entrada del complex cultural.