La Seu tornarà al segle XVI amb l'esbucament d'una de les sagristies

Tal com explica mossèn Pere Llabrés, canonge arxiver de la Seu, «quan es va construir la Seu s'alçà el gran temple, però no es construí cap dependència de les necessàries en una església de les seves característiques». Aquest fet justifica les posteriors construccions annexes a la catedral. Llabrés explica que «les construccions menors estan poc documentades», però d'aquesta, ubicada a la part baixa dreta de l'absis lateral de la Seu, se sap que fou edificada el segle XVI per servir la capella i per «evitar que en aquell indret s'hi tirassin fems».

La construcció d'aquesta sagristia és posterior a la coneguda com «sagristia forana», damunt la qual es bastí un primer pis que fou usat del segle XVI ençà com a cereria «perquè la demanda de ciris a la Seu era tan elevada que s'optà per la fabricació pròpia». Aquest pis fou esbucat a la dècada dels noranta i amb el proper enderrocament les dues sagristies exteriors quedaran a la mateixa alçada. Les dependències que desapareixeran amb aquesta acció són posteriors a la construcció inicial del petit edifici i són el resultat de dos afegitons fets després.

El primer pis de l'edifici construït a finals del segle XVI era la «domeria», és a dir, era l'habitatge del sacerdot domer (aquell que estava durant la setmana en la direcció del culte catedral). Ja al segle XIX es construí la part alta, la que ara desapareixerà, que fou utilitzada per fer guàrdies sobre la badia de Palma. Una de les curiositats d'aquesta sagristia és el fet que la seva construcció està relacionada amb dona Isabel Safortesa, germana dels canonges que promogueren la restauració de la capella de Sant Pere, la qual sol·licità i obtingué permís per viure emparedada prop o damunt d'aquesta capella. D'aquesta construcció d'emparedament avui no en queda cap rastre.