El sant Miquel dels tres llibres (1391)

Miquel Ferrà i Martorell29/09/02 0:00

Tenia l'home medieval gran preferència pels sants guerrers. Fou el cas de sant Jordi, sant Jaume «Matamoros» i sant Miquel, el popular arcàngel de l'espasa de justícia i les balancetes de pesar les ànimes. El 1391 es dedicava una exmesquita de Ciutat de Mallorca a sant Miquel i l'escultor Miquel Torres en llavorava en pedra la imatge sobre la façana gòtica del temple, on, per altra banda, havia estat conservada la talla de la Mare de Déu de la Salut, la qual, segons tradició, anava embarcada a la galera reial de Jaume I el Conqueridor, celebrant-se en aquella mesquita la primera missa. Com diu Ramon Medel (1847), la volta del presbiteri està coberta per una gran tela que representa la batalla dels àngels contra Llucifer, magnífica pintura en la qual Jaume Morey va mostrar els seus coneixements artístics. En els costats hi ha, així mateix, dues grans teles pintades per Joan Montaner, destinades a perpetuar les dues aparicions del sant arcàngel a Roma i al mont Gargano, tot fent sentir la seva presència miraculosa.

Però sant Miquel sembla tenir el seu origen «documentat» en les lectures talmúdiques que formen part de les escriptures sagrades del poble jueu. El cristianisme no només recollí aquesta tradició, sinó que en va fer un dels principals episodis de l'apocalipsi de sant Joan, allà on diu que «s'establí una batalla en el cel: Miquel i els seus àngels començaren el combat contra el drac. I el drac lluità i amb ell els seus àngels, i no pogueren resistir, i no es trobà ja per a ells cap indret en el cel. I fou precipitat el drac gran, la serp antiga, que es diu diable i Satanàs, el que sedueix tot el món; fou estimbat a la terra, i els seus àngels hi foren, com ell, estimbats...»

També a l'Epistola de sant Judes, germà aquest de sant Jaume, en parlar de la perversitat dels homes, es diu que «amb tot això, de semblant manera també aquests, en el seu boig desori, taquen la carn, no reconeixen senyoriu, flastomen de les glòries. L'arcàngel Miquel, quan, lluitant amb el diable, li disputava el cos de Moisès, no gosà pronunciar sentència ofensiva, sinó que exclamà: Que et mani callar el Senyor! Aquests, però, flastomen del que ignoren, i el que naturalment saben, com els bruts animals, en això es corrompen...»

I ja per acabar, en el Corà, el profeta Mahoma, a la segona sura, versicle 92, escriu: «El que sia enemic del Senyor, dels seus àngels, dels seus enviats, de Gabriel i de Miquel, tindrà Déu per enemic; perquè Déu té odi als infidels».

Així doncs, sant Miquel seria personatge dels tres llibres, això vol dir, judaisme, cristianisme i islamisme, en les seves escriptures sagrades. Però això no és tot, puix que va tenir una especial incidència en els pobles de l'est, com Rússia, on és tan simbòlic com sant Jordi, i en els pobles de l'Amèrica Llatina, on substituí determinats personatges de les creences precolombines i de l'Àfrica dels esclaus.