Agustí Villaronga parla del film amb el qual participa a Sant Sebastià

«A Aro Toulbukhin hi ha molt d'amor pel cine i una extrema manipulació»

J.NICOLAU.Sant Sebastià.27/09/02 0:00

«Aro Toulbukhin és una cinta en la qual hi ha molt d'amor pel cinema i que conta amb molta manipulació la història d'un home que existí». Amb aquests dos punts de vista Agustí Villaronga resumia a grans trets la cinta amb la qual participa a la secció oficial del festival de Sant Sebastià. Un llargmetratge de poc més de noranta minuts en què conviu el documental i la ficció per donar cos a un personatge, interpretat per Giménez Cacho, amb el que ha volgut «convidar a despertar el sentit crític d'una societat molt manipulada». I el cert és que ho aconsegueix. Després de visionar el film no se sap què és allò veritablement real ni allò fictici i crea un joc que obre els dubtes de l'espectador. «És precisament aquest joc el que hem volgut aconseguir i pens que en molts aspectes serà el mateix públic qui ens contarà el film a nosaltres».

El fet que la direcció hagi estat compartida entre el realitzador mallorquí, Lydia Zimmermann i Isaac P. Racine fou destacada per Villaronga com «un aspecte molt important. Són tres mirades diferents sobre un mateix personatge que dibuixen la seva personalitat sense entrar a jutjar els seus actes criminals». Al final de la cinta, emperò, l'assassinat de set persones a la missió de Guatemala on resideix és sols, com apuntà Villaronga, «el punt de partida», convertint-se en un dels trets menys significatius de la cinta a favor de «la indagació humana sobre un personatge de gran riquesa interior».

Quant a la complexitat formal del film, Villaronga féu al·lusió per sobre de tot al guió, treballat pels tres directors. «El resultat de la pel·lícula era del tot imprevisible, però treballàrem molt sobre el guió i al final fou fàcil. El film no s'ha creat mentre es rodaven les imatges o es feien entrevistes, sinó que ha seguit ferm el guió original». Villaronga, que anteriorment ha treballat força el documental, en aquesta ocasió segons digué s'ha centrat principalment en la part de ficció. Aquesta respira arreu la seva forma de fer cinema, aconseguint treure tot el possible tant de Giménez Cacho com de l'actriu Carmen Beato, que interpreta una monja entregada a Déu i alhora contradictòria.