Agustí Villaronga parla del film amb el qual participa a Sant Sebastià

El fet que la direcció hagi estat compartida entre el realitzador mallorquí, Lydia Zimmermann i Isaac P. Racine fou destacada per Villaronga com «un aspecte molt important. Són tres mirades diferents sobre un mateix personatge que dibuixen la seva personalitat sense entrar a jutjar els seus actes criminals». Al final de la cinta, emperò, l'assassinat de set persones a la missió de Guatemala on resideix és sols, com apuntà Villaronga, «el punt de partida», convertint-se en un dels trets menys significatius de la cinta a favor de «la indagació humana sobre un personatge de gran riquesa interior».

Quant a la complexitat formal del film, Villaronga féu al·lusió per sobre de tot al guió, treballat pels tres directors. «El resultat de la pel·lícula era del tot imprevisible, però treballàrem molt sobre el guió i al final fou fàcil. El film no s'ha creat mentre es rodaven les imatges o es feien entrevistes, sinó que ha seguit ferm el guió original». Villaronga, que anteriorment ha treballat força el documental, en aquesta ocasió segons digué s'ha centrat principalment en la part de ficció. Aquesta respira arreu la seva forma de fer cinema, aconseguint treure tot el possible tant de Giménez Cacho com de l'actriu Carmen Beato, que interpreta una monja entregada a Déu i alhora contradictòria.