La Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca: la materialització d'una idea

El seu declarat amor per l'illa, en la qual vivia des del 1956, i la seva gratitud per la terra, que fou una llum que fomentà la seva creativitat, es posà de manifest sota la batlia de Paulí Buchens, quan es gestà la idea de crear la Fundació Pública i Municipal Pilar i Joan Miró a Mallorca. El pintor morí el 1983 quan havia establert els pilars per materialitzar una idea.

El procés de construcció i consolidació ha estat llarg i existeixen dues etapes ben diferenciades: una primera fase, els anys 80, amb Miquel Servera ocupant la direcció, caracteritzada pels problemes de caire econòmic, derivats, en aquests primers anys, de l'activitat ordinària del centre, i a conseqüència de les obres d'ampliació de l'edifici.

Una segonda fase de consolidació dels objectius establerts als estatuts, que té el seu inici, en el moment, en què la Fundació es féu pública, inaugurant l'espai de Rafael Moneo (el desembre de 1992), i amb les gestions de Pablo Rico i Torrente com a directors.

La Fundació Pilar i Joan Miró de Palma s'institueix el 1981, amb la donació del fill il·lustre de Palma (1994) i la seva dona, dels quatre tallers on el pintor concebé les seves últimes creacions, amb l'objectiu de garantir la seva permanència. Per aquest motiu, i per tal d'aconseguir que el poble de Mallorca fos el primer i més directe beneficiari, decidí que la fórmula jurídica més idònia era donar a l'Ajuntament de Palma part del seu patrimoni.

L'any 1984, s'iniciaren les converses amb la família, per tal de donar compliment a l'escriptura de constitució de la Fundació, atorgada davant el notari Joan Nadal Font el 7 de març del 1981. Però, no fou fins el 1984, quan es reuneix la junta constitutiva del patronat de la Fundació per signar l'acta de constitució. La comissió de Govern fou designada tres mesos després, el 12 d'abril del 1984.