Aristarain sorprèn Sant Sebastià amb el film «Lugares comunes»

Protagonitzen la pel·lícula Federico Lupi i Mercè Sampietro

EfeSant Sebastià21/09/02 0:00

Adolfo Aristarain presentà a la Secció Oficial del 50è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, Lugares comunes, un film protagonitzat per Federico Lupi i Mercè Sampietro, que competirà per la Conxa d'Or, guardó que el cineasta argentí ja va aconseguir fa deu anys amb Un lugar en el mundo. La cinta, que s'estrena a l'Estat el pròxim 4 d'octubre, està basada en una novel·la no editada d'un cosí d'Aristarain. «Per ser director a Argentina has de tenir ànima de jugador. I això és en règim de coproducció, perquè si xerram d'una producció íntegrament argentina, has de ser un encantador de serps, per entusiasmar tot l'equip i que treballi sense cobrar», afirmà Aristarain, apuntant que ell no es queixa, ja que porta vivint així des que era ajudant de direcció.

A Lugares comunes, Aristarain narra la història de Fernando Robles (Lupi), un professor de pedagogia a la Universitat la vida del qual es veu profundament alterada quan rep sense previ avís la comunicació oficial en la qual se l'informa de la seva jubilació forçosa. Malgrat el fet que l'actual situació d'Argentina es reflecteix a Lugares comunes, la principal intenció del seu realitzador era centrar-se en la relació del seu protagonista amb la seva dona, Liliana Rovira (Sampietro), una espanyola, filla de catalans, que treballa com a treballador social en barris marginals de Buenos Aires.

«En la relació entre ambdós, es reflecteix tota la resta», va indicar Aristarain. «Els succeeix una esquivada en la vida i la situació d'Argentina és una mica tangencial. Per una altra banda, el festival ha començat ja a concedir guardons. El cineasta Aki Kaurismäki rebé dijous el Premi Fipresci a la Millor Pel·lícula de l'Any per Un hombre sin pasado, que es projecta dins Zabaltegui, a la secció Perles d'altres festivals. El realitzador explicà que odia tot allò relacionat amb el cinema i que treballa de director perquè «aquesta és una bona feina per un home mandrós».