El fantàstic vol de la «Minerva» (1804)

Miquel Ferrà i Martorell16/09/02 0:00

Els germans Mongolfier envien el primer globus a l'espai el 1783 i, després d'aquest primer vol aeronàutic, l'enginy i tota la imaginació dels «inventors» del moment es posen en marxa. Com explica un historiador d'aquells dies, «el més gloriosament fantàstic projecte d'aeronau era presentada en aquesta data a París per un tal Étienne Gaspard Robertson. Aquest gegant aeri funcionaria amb un globus d'hidrogen de cent-cinquanta peus de diàmetre que, segons els càlculs, permetria acomodar a la nau unes seixanta persones, amb tota mena d'entreteniments, és a dir, cobertes de passeig, teatre, observatori, clínica i gimnàs. Suggeria Robertson que un grup de científics podria així passar alguns mesos a bord per tal d'explorar les característiques de l'espai aeri. Però la Minerva mai no passà d'ésser un pamflet amb més idealisme que sentit pràctic».

La nau Minerva, que el lector podrà veure amb detall a la corresponent il·lustració, em va servir l'any 1975 per treure de l'impremta el meu llibre El fabulós viatge del Minerva, una novel·la que començava així: «Era dilluns. El dia de la lluna. I la primera singladura del Minerva. Les primeres vint-i-quatre hores d'un viatge oníric. Procedència: el món del silenci. L'illa dels morts. L'altre cap de l'univers. Lluny. Molt lluny. Allà on no plou. Primer dia del periple. S'obre el quadern d'anotacions. I sota la lluna del dilluns, el vaixell saupa. I aixeca àncores. I pren el vol. Solca l'espai. Allà dalt, la lluna rodona, plena de forats com un formatge de gruyère, brilla com una dobla d'or. Ben lluenta. Inspiradora dels llunaris. Terra del jau solitari de les nostres rondalles. I sota la llum pàl·lida de l'astre de la nit, tota una tropa d'al·lucinats avança. Són els morts. Aquells que varen existir i avui són mites. I aquells que, essent mites, no arribaren a cobrar vida. I és una gent lleugera com l'èter. Volàtils com no n'hi ha d'altres. Van i vénen. I fan processons entre els estels de la carrera de Sant Jaume. I tots aquells morts que s'enyoren de la mar i de les illes, abans de retornar a la negror dels nínxols, han pres passatge en el Mediterrani Exprés. Van a la Mallorca del futur... La nau vola. A poc a poc. Retallada a la llum del gran disc nocturn. I resplandeix entre bocins de llana cardada. I estranyes barbes de plomissol. I cims de neu. Tramats de cúmuls i cirrus. Allà baix hi ha tota la negror de l'oceà. I el vaixell aeri avança per la mar dels núvols galàctics. Niguls amb lluentor de cobalt. Així, el Minerva, penjat d'una gegantina esfera d'hidrogen de color blau, va camí d'un nou món: el continent Mediterrani...»

Miquel Ferrà i Martorell