La instantània

En tenia unes a casa que feia anys que m'havien enviat des d'Esfähân, però arribant a Bâdeh vaig voler veure les sabates que fan de forma totalment artesana. Anava ple de les emocions de Shiraz, amb els jardins dels mausoleus dels poetes. També amb les mesquites, folrades de rajoles amb dibuixos, belles molt més enllà de la religió. Amb l'amic conductor que guiava l'itinerari iranià havíem parat a Persèpolis. Un gran impacte que no és possible deixar de banda. Des de les columnes fins als frisos amb relleus de saviesa artística. Els homes portadors de regals, els cavalls enganxats als carros... Com si les pedres esculpides fessin un llibre amb la història de l'indret. Per afegitó Nasqsh"e Rostam, on les tombes dels reis es foradaren i s'esculpiren en vertical a la roca de la muntanya. Multitud d'imatges, sensacions i dies que anava acumulant l'itinerari que desbordava les fulles del quadern de viatge. Caminant pels carrers de Bâdeh era sortir d'Iran per entrar a un altre Iran. Una cosa rara. La maquinària de la vida anava al seu aire sense pensar que qualsevol dia hi apareixeria algú de fora. Per tant, arribat el moment al nou visitant no li quedava més remei que adaptar"se de ple al ritme de la vida local. Són les coses agradables del viatge. Fer vida de persa sense haver nascut a Pèrsia, fins que ni la gent et mira com si fossis foraster. Passes de llis sense deixar rastre.