Els consolats de mar (1381)

Miquel Ferrà i Martorell29/08/02 0:00

Les principals ciutats portuàries de la corona catalanoaragonesa, començant per Barcelona, disposen a partir del segle XIV dels famosos i útils consolats de mar. També a València i Mallorca. El sistema econòmic català es deixa sentir en la organització de tals institucions, amb el seu doble caràcter de corporació de mercaders i de tribunal mercantil. Això diferenciava els regnes, que deim avui Països Catalans, dels de Castella. Cal dir que dins la corona d'Aragó i de manera molt particular a Catalunya, València i Balears, l'organització gremial era protegida amb els seus grans avantatges de producció i qualitat, la qual cosa donava accés a les exportacions per part dels mercaders a indrets tan diversos com Bruges, La Rochelle, Londres, Florència o Alexandria. A Castella, en canvi, els reis s'havien declarat de forma reiterada contra les confraries i gremis i els qualificaven com lligues o monopolis per atemptar contra la llibertat de treball i provocar l'alçament de preus. Curiosament, en temps dels Reis Catòlics, els comerciants de Castella demanaren els mateixos privilegis que gaudia el Consolat de Mar de Barcelona i, com aquest, fou bastit el de Burgos (1494) i el de Bilbao (1511). Hem de dir que Burgos i Bilbao s'enfrontaren durant molts d'anys com a rivals en aquelles activitats mercantils, puix que si el primer controlava el mercat de les llanes, el segon tenia en les seves mans la flota.

El Llibre del Consolat de Mar, codi català, recull els costums de dret marítim vigents a la Mediterrània medieval i per això constitueix un document excepcional. En un dels seus capítols s'explica com es dóna sentència a una demanda escrita: «Fet l'assenyalament per dits cònsols a les parts per sentir la sentència, aquests, amb el seu escrivà van als prohoms mercaders de la ciutat i fan llegir al davant d'ells l'actuació i procés i reben d'aquests el seu consell. De vegades reben primerament el consell d'aquests prohoms mercaders. Llavors reuneixen el consell de prohoms de la mar, i les fan llegir l'actuació i procés i reben d'ells el seu consell. I altres vegades, reben primerament el consell dels prohoms de mar; i això segons els sembla. I si ambdós consells són concordants, donen sentència sobre el fet.

I si aquests consells no són concordants, això és, el consell dels prohoms mercaders amb el dels prohoms de mar, els enfronten junts. I en cas que aquests prohoms de mar no concordin amb els prohoms mercaders, o no s'hi vulguin enfrontar, donen els cònsols a la sentència segons el consell dels prohoms de mar: perquè amb recomanació d'ells han de decidir els contractes, i no segons el consell dels prohoms mercaders, si no ho volen tenir, doncs no hi estan obligats per privilegi del senyor rei ni d'altra manera, sinó per això: pel que així s'ha acostumat i n'han fet ús des de temps enrera.

Miquel Ferrà i Martorell