Madrid traurà a concurs la restauració del Corpus Christi de la Seu

Aquesta peça del XVII i el mural de Barceló emmarcaran els dissenys de Gaudí

Detall de les escultures del retaule de Blanquer. Fotos: J.M.

TW
0

L'interior de la Seu es prepara per presentar un nou aspecte. La restauració del retaule del Corpus Christi (1626-1655), situat a la capçalera d'una de les dues naus laterals que envolten el presbiteri, és una de les pròximes obres a escometre. El Pla de Catedrals finançarà la rehabilitació d'aquesta joia de l'art barroc que s'adjudicarà per concurs públic del Ministeri d'Educació i Cultura.

Al costat de la intervenció de Miquel Barceló a la Capella de Sant Pere, que es presentarà demà públicament amb presència de l'artista, ambdós treballs completaran la zona més noble de l'interior de la Catedral, presidida pel baldaquí de Gaudí sobre l'altar major i la resta d'elements dissenyats per l'arquitecte català. «El del Corpus Christie és el rei dels retaules de Mallorca», comenta Pere Joan Llabrés, delegat diocesà de Patrimoni. «Quan finalitzi Barceló, quedaran tres absis molt dignes».

El Capítol va sol·licitar que la restauració s'inclogués al Pla de Catedrals, i el Ministeri va enviar a una experta perquè fes un avantprojecte que permetés d'elaborar un pressupost. Aquest es va presentar a la Ponència Tècnica de Patrimoni del CIM. La rehabilitació, diu Llabrés, «sortirà a concurs públic». En La Seu de Mallorca (Edi. Olañeta, 1995), coordinat per Aina Pascual, l'estudi sobre el retaule, obra de l'escultor Jaume Blanquer, està firmat per Marià Carbonell. Però ja l'Arxiduc, en La ciutat de Palma, 1882, escrivia que «és molt ric i està meravellosament tallat».

I molt abans, el 1623, el cronista Dameto narrava: «S'està acabant de fabricar un grandiós retaule per a la capella que anomenam del Corpus Christi». Va ser una donació del mercader Antonio Anglés. Marià Carbonell apunta que l'autor del retaule, Jaume Blanquer, «és el més celebrat escultor i arquitecte mallorquí de l'època». Nascut a Sineu, Blanquer fou nomenat gravador de la casa de la Moneda de Mallorca l'any 1627. Respecte a la iconografia, l'Eucaristia, que LLabrés defineix com «un dels fonaments de l'Església», Marià Carbonell apunta: «Tenia una enorme difusió entre la comunitat catòlica per contrarestar les idees protestants sobre el valor del sagrament».