La por destrona l'ambiciós Macbeth

Contràriament a allò que se sol opinar, «la tria d'un Shakespeare no és sinònim d'anar sobre segur», afirma el mallorquí, «més aviat és una grandíssima responsablilitat». Per ell, «el més complicat del genial dramaturg és fer viure la seva poesia». I és que recitar i expressar els sentiments «són dues coses molt diferents». Josep Aznar, Carles Molinet, Miquel Ruiz, Jaume Seguí i Miquel Àngel Torrents són els encarregats de «transmetre al públic l'essencialitat de la història».

Ells han d'entendre les abstraccions i convertir-les en coses quotidianes, llevar la part anecdòtica dels personatges i la simple cantarella: desxifrar la poesia. «I d'aquí que vagin vestits amb uns simples calçons i una camisa», afegeix Pere Fullana. Tot allò superflu desapareix, la interpretació és l'únic que compta. Aquí rau també la dificultat per als actors. «Allò que més costa és fer-te teu el llenguatge de Shakespeare. Quan el llegeixes s'entén tot, però a l'hora d'expressar-lo es necessita molta força física i mental. La veritat és que no et deixa ni respirar», explica Molinet, que encarna el protagonista, Macbeth.

El desenvolupament de Macbeth està marcat, en bona part, pels crims que comet. L'obra comença quan ell i Banquo tornen d'una batalla contra els rebels que maquinen contra Duncan, rei d'Escòcia. Unes bruixes prediuen a Macbeth que serà rei i que el seu company serà pare de reis. Macbeth ho conta a la seva dona, que veu la possibilitat de ser reina, i aquí comença l'enfilall de tripijocs i crims. La primera víctima és el rei Duncan. Després vindrà Banquo. El matrimoni Macbeth acaba sent reis i la bogeria els mata.