Blau reedita el «Joana Lluna» de Bibiloni, primer treball del segell

El compacte inclourà algunes «rareses» del compositor i cantautor mallorquí

Mireia BalashPalma20/08/02 0:00

«Blau existeix perquè Joana Lluna s'havia d'editar. En aquell temps aquest era un treball difícil de col·locar a les discogràfiques multinacionals i va ser necessari crear-ne una, amb tota la complexitat legal que hi havia aleshores». El compositor Joan Bibiloni recorda la dificultat de treure a llum el seu primer disc en solitari, Joana Lluna, una fita de la música en català a Mallorca que Blau reedita enguany per celebrar el seu 20è aniversari. «Joana Lluna té un pes específic en la meva discografia, perquè a més de ser el primer treball en solitari hi cantava per primer cop en català», explicà. El músic manacorí hi desplegà la seva part més femenina, d'aquí el nom.

El nou compacte inclourà una remasterització del tema que dóna nom al disc. «Faré la melodia més senzilla, intentaré arribar a l'essència de la cançó mantenint el ritme i els tons llatins. La deixaré tal com estava i hi afegiré algunes cosetes». Al costat d'aquesta peça hi haurà «algunes rareses que Miquel Àngel i jo hem trobat. Per exemple un versió de L'auba que vaig enregistrar en casset amb un amic. És molt divertit perquè m'esclatava de riure mentre ho feia».

A Bibiloni li ha calgut revisar «molt de material». I mentre ho feia s'adonà que estava «content d'haver-lo creat. Mir enrere i veig que a l'Illa han passat moltes coses bones, en l'àmbit musical, durant els darrers vint anys i m'agrada saber que he estat un dels protagonistes d'aquests canvis, ja que vaig cofundar Blau amb Miquel Àngel Sancho». Bibiloni està especialment content de la influència que Discmedi té actualment a dins i a fora de les Balears.

Des d'aquell Joana Lluna el compositor mallorquí s'ha endinsat en tot tipus de projectes, tant cinematogràfics com teatrals i musicals. «Això m'omple molt; ara bé, cada quatre anys intent treure algun disc». Compondre per a un mateix o per encàrrec són dues coses ben diferents, però Bibiloni assegura gaudir-ne: «Sent l'emoció de fer-ho i hi pos l'ànima». Malgrat tot, del seu darrer treball, la banda sonora del film Vivancos 3 no n'està del tot satisfet, no per la música sinó per l'ús que a finalment li han donat.