Joan Morey: 'La meva intenció és la de posar-ho difícil a l'espectador'

L'artista exposa a l'Horrach Moyà «Surmenage», la seva darrera peça

Iolanda PericàsPalma20/08/02 0:00

L'artista mallorquí establert a Barcelona Joan Morey presenta a partir d'avui i fins el proper 16 de setembre, a la Sala de Projecció de la galeria Horrach Moyà de Palma, la seva darrera proposta, la peça audiovisual Surmenage. Morey continua amb la seva línia un tant provocadora i afirma que amb aquesta videoprojecció la seva intenció primera és la de «posar-ho difícil a l'espectador, embafar-lo, incomodar-lo i obligar-lo a pensar». Surmenage són una sèrie de clips que, per intenció del seu autor, són projectats de manera aleatòria, així que «no segueixen un fil lineal, com en el cinema, sinó que intencionadament es romp la linealitat del vídeo tradicional per confondre més l'espectador», explica Morey.

Inicialment el vídeo estava format per dues sèries d'imatges confrontades, en les quals homes i dones es projectaven de manera enfrontada. En aquest cas s'ha unit tot, però es mantenen dues línies diferenciades. En el cas de les dones l'estètica és molt fashion, l'ambient és molt abstracte i la llum direccional, mentre que en el cas dels homes, en ser una acció molt més marcada, l'estètica respon al concepte de luxe i l'ambientació i la llum s'acosta molt més al cinema».

El títol de la projecció, Surmenage, fa referència al concepte «de fatiga corporal i mental, de saturació d'estímuls». Morey expressa aquesta idea a través de les actituds dels diferents personatges que van apareixent a les imatges, «una mescla de decadència, tedi existencial, morbitud, avorriment i fins i tot submissió».

El creador fa referència constant al fet de la desubicació o desconnexió de l'espectador, que s'aconsegueix a base de «paralitzar o alentir la imatge, repetir-la o acompanyar-la d'un so exagerat que en molts casos no s'hi correspon gens». Rodat a Hagar a Barcelona, «un centre de producció que aplega una quantitat d'artistes diferents», Morey ha cercat entre gent anònima per protagonitzar les imatges, «amb un càsting que també incomodi».