És fundada la Companyia de Jesús (1534)

Iñigo López de Recalde, nascut el 1491 a la Casa Torre de Loyola, en els voltants d'Azpeitia, fill dels nobles Beltrán Yáñez de Oñaz i Marina Sáenz de Licona, trobant-se sobre el pujol parisenc de Montmartre, a l'ombra de l'església de Sant Dionís, en unió de sis dels seus companys, entre els quals Francesc Xavier i Diego Laínez, fan el triple vot de pobresa i castedat, així com dedicar la seva vida a la salvació de les ànimes. S'havia entregat als estudis per tal d'adquirir una sòlida cultura teològica i humanística i amb aquesta intenció freqüentà les aules de les universitats d'Alcalá de Henares, Salamanca i la Sorbona. Fou a la Sorbona estant que decidí crear la «companyia». Tot allò venia d'anys enrere i d'una dolorosa experiència. Havia estat capità de l'emperador i fou ferit greument el 1521, quan defensava les muralles de Pamplona contra l'exèrcit de Francesc I de França. Els metges el pogueren salvar i durant la seva convalescència cercà la solitud de Montserrat i Manresa. Ens aquells indrets es dedicà a gran meditació, fruit de la qual és el seu llibre Exercicis espirituals, publicat el 1548. Després de fundar a París aquell grupet de joves compromesos amb la religió, anà a Venècia, on s'ordenà sacerdot i sempre, amb gran desig de missionar, es preparava per a viatjar a Jerusalem. Sembla que no ho va poder fer i s'establí a Roma, sota la protecció del papa Pau III, el qual aprovà la Companyia de Jesús el 1540. La propagació del nou institut fou extraordinària i en pocs anys era d'àmbit universal. Quan el 1556 moria Iñigo, que havia pres en religió el nom d'Ignaci, ja hi havia més de cent cases de jesuïtes que es repartien per Espanya, Portugal, Itàlia, França, Alemanya i Bohèmia. A més d'això, molts missioners de la companyia treballaven a Amèrica, Àfrica i Àsia.