El gran escriptor nord-americà William Faulkner (Ripley,
Mississippí, 1897-1962), que era guardonat el 1949 amb el Premi
Nobel de Literatura, publicava Light in August (Llum en agost), que
els crítics consideraren el major esforç d'aquest autor en el camp
de la narrativa. L'anomenaren «el potent tità de la novel·la
moderna» i aquest esforç, alè, i també, claredat, en el tema i
l'estructura. Deia un historiador de la literatura que en aquesta
obra, Faulkner no cercava paranys ni miratges per als crítics, sinó
una temptativa de descripció plana, allà on els sentiments es
compliquen i s'embruta la sang del mestissatge. El resultat són una
invencible obsessió, la força del subconscient i l'esclat dels
sentiments que poden conduir al crim. Tota l'obra de Faulkner és
com una vall de llàgrimes, on la presència espantosa del mal té el
valor que, en les pàgines de l'ascètica cristiana, correspon al
pecat. Però dins aquests textos hi ha, sens dubte, molta poesia i
quan un els llegeix per segona vegada hi descobreix més i més
d'aquests aspectes...»
La vida de Faulkner és com les seves novel·les. Entre els seus
avantpassats hi ha hagut dirigents d'Estat, generals, governadors i
un avi novel·lista que es va fer famós en els anys del
romanticisme. Visqué William la seva infantesa en una d'aquelles
cases palauets del sud, enmig dels camps de cotó, i en esclatar la
Primera Guerra Mundial es va fer aviador, pilot de la Reial Força
Canadenca. Després de l'armistici, tornava a ca seva, i l'heroi
havia de treballar de qualsevol cosa per a guanyar-se la vida, com
és ara pintor de sostres i parets, i carter en el correu d'Oxford,
en el Mississipí. I d'aquesta feina l'hagueren d'acomiadar els seus
superiors, puix que retardava l'entrega de la correspondència i
llegia les revistes i les cartes més interessants. Potser d'aquesta
experiència sorgirien, però, molts dels seus arguments. Com veia,
però, Faulkner el paisatge d'agost?
«Ella mirà a través del camp cobert d'herbam ressec. Entre els
ombrius espais dels cendres hi havia l'hort, lluent sota el sol.
Temple es posà la jaqueta i el capell i marxà cap al graner...
Avançà en línia recta. El graner s'obria al fons sobre una massa
d'estramoni que floria, silvestre, en els colors blanc i lila.
Sortí al sol, a l'herba. Llavors començà a córrer aixecant els
peus, quasi abans de tocar el terra, mentre les herbes la fuetaven
amb les seves grans flors humides i pudentes. Temple s'aturà, passà
doblegant-se, a través de la tanca de filferro vençut i rovellat i
es llançà a córrer, costa avall, entre els arbres. Baix del pujol,
una estreta cicatriu de sorra dividia les dues parts d'una petita
vall, serpejant en tot un seguit d'enlluernadores basses, on es
trobava amb el sol. Temple s'aturà en la sorra, escoltà els ocells
que s'amagaven entre les fulles traspassades pel sol, escoltant i
mirant entorn. Seguí per un rierol sec fins allà on hi havia un
racó encatifat de rosers salvatges. Entre la nova verdor penjaven
encara de les branques les fulles seques de l'any anterior...»
Agost, Faulkner i Santuari. Una natura estiuenca on hi tenen
trobada totes les passions humanes.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.