La instantània

Pati nubià a Garb Aswan

Pati interior d'una casa a Garb Aswan (Egipte).

27/07/02 0:00

El riu, que és com una retxa de blau sobre el desert, passa encalmat. Fa illes, renta les pedres i, si troba les condicions adequades, crea petites platges. A vegades la platja dóna pas a terrenys d'una fertilitat urgent, desesperada per col·locar collita sobre collita. Quan això succeeix, entre el riu i l'arena del desert hi apareix la verdor frenètica, la verdor enamoradora. Algú passa amb la seva gal·labia blanca, com si fos una columna que es mou sota l'influx de la lluminositat egípcia. Una dona molt guapa enriqueix la seva bellesa amb roba negra, a vegades de molts colors, i or al coll, a les orelles i a les mans. La vida de cada dia a Garb Aswan.

Garb Aswan, també Cubania, són uns nuclis poblats a l'altra banda del Nil. Les falues van i vénen segons com bufa el vent. Duen veles blanques "i unes poques color carabassa" qui trinxen el riu. Les cases dels nubians formen un conjunt, amb els seus colors i la seva arquitectura. Blaus i ocres. La carretera, que va paral·lela a l'aigua, a vegades traça la frontera entre el terreny cultivable i el desert on s'hi han construït les cases. Com que l'espai amb possibilitats de conrear-hi és ben limitat, la gent viu allà on només hi ha pedra o arena.

Normalment el lloc on habita una família està format per un recinte tancat amb un sol portal d'accés al carrer. Un cop a dins, totes les estances miren al pati interior. Hi ha catifes, matalassos, coixins, una taula baixa. És el lloc on menjar, dormir, estar amb la família o els amics.

La diversitat d'estances fa que no hi hagi interferències. Només la cuina i el bany són per a tothom. Al pati, ben cobert d'arena, s'ha fet un carrerany per anar d'una banda a l'altra. A la resta només s'hi dibuixen les empremtes dels ocellets que hi paren. Són incontrolables! Un quadre breu i urgent del paisatge i la gent de Garb Aswan.