Pierre Lancre i els dimonis (1608)
Pierre de Rostegny, senyor de Lancre (1553-1631) és encarregat pel rei de França Enric IV a posar fi als nombrosos casos de bruixeria, que segons «vox populi» passen al País Basc francès, a la comarca de Labourd. Aquest individu té gran renom com a jurista i el 1582 era jutge a Bordeus. En tres anys que Lancre du endavant la seva missió són cremades vives sis-centes bruixes. Ja podeu imaginar que en aquella munió d'al·lucinades hi devia haver de tot: al·lotes deficients mentals, boges perdudes, visionàries i algunes dones de seny denunciades per causes més bordes. Amb tota aquella experiència dels turments i els interrogatoris, Lancre publicava el 1612 l'obra que porta per títol Descripció de la inconstància dels àngels dolents, on feia una especial anàlisi de l'aquelarre i la licantropia. El 1622 i 1627 donava dues obres més sobre el tema a la impremta. Segons el doctor Frederik Koning, aquest personatge és un dels que han aportat més documentació sobre la demonologia. Era opinió de Lancre que Satanàs tenia poques relacions amb les dones joves, puix que s'estimava més les casades, ja que en l'acte s'hi trobava també l'adulteri. Establí que l'incest de les mares amb els seus fills, per tal de concebre, constituïa un dels actes màxims de l'aquelarre, el mateix que la unió d'una bruixa amb un boc de terrible pudor. Explica també Lancre que una altra bruixa li havia confessat que s'estimava més besar el cul del diable que els llavis del seu marit.
També a Illes Balears
- Tots els horaris i itineraris de les marxes per la Pau i la Vida en solidaritat amb Gaza
- Rufián proposa una candidatura «plurinacional» per a les properes eleccions generals i Vidal ho veu «interessant»
- Una monja dirigirà la formació dels periodistes a les Balears
- Ciutadans protesten a l'arribada d'un vol de Tel-Aviv a Eivissa en què viatjarien membres de l'exèrcit israelià: «No són benvinguts»
- Sóller: Un metge malmena una pacient catalanoparlant i li diu que com que ha vengut de fora, no està obligat a entendre-la
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.