El darrer film codirigit per Villaronga competirà al festival de Sant Sebastià

Agustí Villaronga: «El que més desig de Sant Sebastià és que doni un bon impuls al film»

Joana NicolauPalma26/07/02 0:00

L'any 1986, amb la seva òpera prima, Tras el cristal, ja participà en el Festival de Cinema de Sant Sebastià. Fou a la secció de Zabaltegui, paral·lela a l'oficial. Enguany, després de sis llargmetratges, el darrer film codirigit pel mallorquí Agustí Villaronga, Aro Tolbukhin en la mente del asesino, estarà en competició en la cinquantena edició d'aquest certamen internacional. Agustí Villaronga destacà ahir la satisfacció pel fet que el llargmetratge hagi estat seleccionat i afirmà que «per sobre de tot el que desig és que la pel·lícula agradi al públic».

El director, que codirigí el film amb Lydia Zimmermann i Isaac P. Racine, es referí al treball de realització de la cinta com a «molt complex. Érem tres els que decidíem i en ocasions era difícil». Així i tot, l'esforç valgué la pena. «En principi havia de ser un migmetratge, una cosa poc ambiciosa, però després la productora veié les possibilitats i apostà pel llargmetratge». El resultat és «un argument fantàstic. L'estructura del guió és força complexa, però alhora és la que li atorga un gran misteri i el fa atractiu. Hi ha una part de documental i una part fictícia, es juga amb el blanc i negre i el color...».

Com ja avançà aquest diari, l'argument conta la història d'Aro Tolbukhin, un home estrany acusat de cremar vives set persones a la infermeria d'una missió catòlica a Guatemala l'any 1981. Villaronga s'endinsa a la cita en el terreny de la investigació, la reconstrucció i el fals documental, i aconsegueix un resultat inquietant i fascinant.

Quant als reconeixements que festivals tan importants com el de Sant Sebastià o Berlín el 2000 amb El Mar han atorgat als treballs de Villaronga, el realitzador al·ludí al fet que el seu tipus de cinema, «tot i no ser de molt de consum, és molt personal, surt del normal. Un tret que als festivals se sap valorar». De la participació a Donostia, només espera que «sigui una bona plataforma que ajudi a difondre la pel·lícula i obtingui un bon impuls».