Fundació dels hospitalaris (1099)

Miquel Ferrà i Martorell22/07/02 0:00

És fundat l'orde militar dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, a Palestina, a càrrec d'uns cavallers d'Amalfi, en primer lloc, per tal de poder atendre la cura dels peregrins i malalts, i, també, la seva defensa, motiu pel qual aquesta institució es componia de cavallers preveres i de cavallers llecs, monjos i soldats alhora. Anys després, el 1118, fundaven els francesos un institut semblant per als de la seva nació, el qual, a causa de trobar-se el seu hospital vora l'antic solar del temple de Jerusalem i estar encarregats els seus membres de la cura del Sant Sepulcre, fou anomenat dels «Templaris». El mateix feren el 1190 els alemanys, durant el setge de Sant Joan d'Acre, i el seu orde es va anomenar dels «Teutònics».

Tots aquests religiosos hospitalaris funcionaven mitjançant unes normes o reglaments per a tractar els malalts i que ens mostren com era la vida en els hospitals de l'Edat Mitjana, allà on «abans que el malalt sia admès, s'ha de confessar dels seus pecats i combregar devotament. Després serà conduït a la seva llitera, i allà, com si fos el senyor de la casa, serà assistit i alimentat abans que mengin els germans que tenen cura d'ell. I tot el que desitgi i no sia en perjudici de la seva salut, se li ha de procurar, sempre que el patrimoni de la casa ho pugui permetre, i això fins que es recobri de la seva malaltia. Si es posés tan greu que fos necessari separar-lo dels altres, se li donarà tot el que calgui amb més diligència que abans, i mai no se'l deixarà tot sol. Si guarís, un cop hagi recobrat la seva salut, per tal que no recaigui, serà mantingut, encara, dins l'hospital, per un espai de set dies...» Els hospitalaris de Sant Joan, després de la ruïna del regne cristià de Jerusalem, passaren a l'illa de Xipre i d'allà a la de Rodes, des d'on feren molt temps la guerra al turcs. Tanmateix, Soliman els expulsà del seu feu. Aleshores, l'emperador Carles I els donà l'illa de Malta i així passaren a anomenar-se els Cavallers de Malta, origen de l'actual nació illenca. Aquí, a Mallorca, conservam diversos testimonis d'aquell orde que també estava aquí establert, entre d'ells, una esglesieta molt antiga, en el barri de sa Llotja, que fou oratori d'aquells cavallers i que amb els seus escuts, emblemes, imatges i inscripcions ens recorda aquell important capítol de la nostra història i de la història en general. També evocam totes aquelles croades a Terra Santa, guerres cruels, salvatges, d'extermini, que res no tenien de santes, com s'esdevé sempre quan el fanatisme cega tota idea de veritable justícia. Si llegiu Maaluf i la seva història sobre les croades vista des de la part dels cronistes àrabs podreu entendre el que dic. Ni les bèsties de la selva no foren tan salvatges i sanguinàries.

Miquel Ferrà i Martorell