Els gegants reconquereixen el seu Regne

El Consell Insular de Mallorca impulsa la creació de dues noves figures «reials», Sanç i Jaume III

Tomeu ObradorPalma14/07/02 0:00

La història de Mallorca s'està recuperant a passes de gegant. L'àrea de Presidència i la seva secció de Relacions Institucionals del Consell de Mallorca, amb coordinació a càrrec de Guillem Ginard, impulsaren l'any passat la sortida al carrer d'una colla de gegants molt significativa per entendre i persaber d'on venim, qui som i cap on anam.

Ginard explica que es pretén «retre homenatge als tres reis privatius del Regne de Mallorca, en l'època en què podríem dir es va regir per si mateixa. El mes d'octubre de l'any passat presentàrem els gegants Jaume II i Esclarmunda, i ara s'estan creant els dels reis Sanç i Jaume III, per culminar així el projecte». La principal institució insular vol fer una «divulgació» dels personatges esmentats, a fi que joves i adults els coneguin d'una manera festiva i gairebé màgica. En aquest sentit, les figures tindran el seu propi ball i visitaran diferents municipis.

Un equip de persones s'encarrega de fer realitat aquests propòsits. Joan Berga, també conegut com Joanet de sa Calatrava, i la seva esposa, Maria Cerdà, duen el procés de construcció general en un taller de sa Calatrava. L'escultora Isabel Ballester reprodueix les parts del cos; Rafel Lladó és el dissenyador; Biel Bennasar s'ocupa dels complements; i Francesca Martorell és la modista.

Guillem Ginard anuncia que el gegant Rei Sanç durà alguna referència al disseny de la bandera de Mallorca, mentre que Jaume III durà una espasa i el llibre de Lleis palatines. Sobre les vides d'ambdós personatges, el cap de Relacions Institucionals comenta que «Sanç va potenciar la flota comercial: per evitar-hi atacs, el 1312 va instituir la bandera de Mallorca, una de les més antigues que hi ha documentades. Introduí la silueta del castell de l'Almudaina que, amb el color morat, representava un regne enmig de la mar». El monarca va ser «malaltís tota la vida i patia el 'mal d'ofegor'. De malnom li deien el rei mercader, i era bondadós». Amb Sanç es visqué «l'època de més esplendor».

Quant a Jaume III, Ginard apunta: «És el que tingué més mala sort. Era capritxós i menys dialogant. El 1337 va fer escriure el llibre de Lleis palatines, una obra mestra sobre normes de protocol. Més tard, fou plagiat i titulat Llibre de cerimònies. El 1349, a la batalla de Llucmajor, morí davant la mirada del seu fill Jaume IV, que fou capturat i ja no aconseguí recuperar la corona».