Tota la premsa alemanya es fa ressò de la mort del popular
inventor i científic Ferdinand Zeppelin (Constança, Baden, 1838),
esdevinguda a Charlottenburg, Prússia, mentre s'allarga la Primera
Guerra Mundial, on la seva principal creació, el dirigible, hi juga
un paper important. Essent de la noblesa més rància, el comte Von
Zeppelin va rebre una educació militar i amb aquest ofici, el 1863
el trobam als Estats Units, al Potomac, com a observador de
l'Exèrcit del Nord en la guerra civil d'aquell país.
Estudiós de la navegació aèria, i estant encara a Nord-amèrica,
realitzà a Minnesota la seva primera ascensió en globus i aquesta
experiència l'omplí d'entusiasme i el marcà per a tota la vida.
Tanmateix hagué de seguir amb la seva carrera militar i així va
haver de prendre part en la guerra de les Set Setmanes del 1866, és
a dir, aquella que enfrontà Prússia a una aliança de Württemberg i
Àustria. Un cop aconseguida la victòria, tornava al camp de batalla
el 1870, aquesta vegada contra França, guerra que també guanyaren
les armes prussianes. Amb tots aquests mèrits d'acció bèl·lica es
pogué retirar el 1891 amb el grau de tinent general de l'Exèrcit
alemany i fou aleshores, sortadament, quan es pogué dedicar, amb
prou temps lliure, a la investigació i experiments aeronàutics.
Fins aquells moments, els aerostats anaven navegant sota el buf del
vent i Zeppelin tenia en el pensament d'inventar un motor que posat
a la gòndola del globus el pogués dirigir i governar.
Aquest enginy rebria el nom de «dirigible» i el comte va gastar
tota la seva fortuna rere tals il·lusions, de manera que tant el
kàiser Guillem com el suport públic l'hagueren d'ajudar a seguir
endavant. Ja amb millors finances, l'aristòcrata tingué la
lluminosa idea de reduir el globus a una estructura d'alumini en
forma de cigar havà. Amb aquests avanços, el dos de juliol del
1900, la nau de Zeppelin s'enlairava amb gran èxit i expectació.
Sota la gòndola hi havia un motor de combustió interna i una hèlix
semblant a la d'un vaixell, però immensament més lleugera.
S'enlairà majestuosament i aterrà, una mica avariat, però sense
entrebancs. Tanmateix, els germans Wright i el seu avió a motor
s'avançaven al desenvolupament d'aquell navili aeri, que passava
gran perill quan feia mal temps i que presentava un blanc massa
voluminós i explosiu en temps de guerra, ja que anava ple
d'hidrogen. L'Exèrcit alemany no dubtà a servir"se dels zeppelin
per bombardejar Londres, malgrat que més de quaranta foren
destruïts per l'aviació britànica i l'artilleria antiaèria. Acabada
la Primera Guerra Mundial i a causa de l'interès que el públic en
general mostrava vers aquells gegantins artefactes voladors,
algunes indústries d'Itàlia, Anglaterra, França i els Estats Units
dedicaren dirigibles a viatges de plaer. Es popularitzaren molt
durant els anys 20 i també sofriren nombrosos accidents.
El més conegut fou el «Graf Zeppelin» que va fer el seu vol
inaugural el 1928 i va recórrer tot el món l'any següent. Ja durant
el govern de Hitler es posà en vol, com a línia regular entre
Alemanya i els Estats Units, el «Hindenburg». Es va enlairar el
1936 i el 1937 acabava entre flames a Nova Jersey per no
ressuscitar mai més de les seves cendres. L'hidroavió Clipper, Nova
York"Lisboa, el substituïa amb prou avantatge.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.