El diari de Guareschi (1944)

Miquel Ferrà i Martorell20/06/02 0:00

Escrivia, tal dia com avui, en el seu diari clandestí, el famós escriptor Giovanni Guareschi, la següent nota: «Espectacles d'avui: comencen a daurar"se les espigues dels conreus que tenim en front de la part est del nostre camp de presoners. Pel camí entre el camp i la tanca de filferro passa una esvelta xicota en bicicleta i ha de creuar per entre les ovelles del pastor geperut de sempre. Algú, des del recinte, crida: Eh!, i ella gira el cap per mirar. El geperut i les ovelles no; segueixen la seva marxa, indiferents. Una mata de flors vermelles queda esclafada enmig de les dues malles de ferro espinós. Passa una gavina pel cel tempestuós i sembla un mocador portat pel vent. És dilluns. Demà, novetats importants: en lloc de l'al·lota passarà un vell en bicicleta, i en lloc de dilluns, potser serà dimarts...».

Això s'esdevenia en el Lager de Sandbostel. Quan el 1943, Mussolini fou destituït i empresonat i es formà un nou govern presidit pel general Badoglio, que signà un armistici amb els aliats, els alemanys, que es sentiren traïts per Itàlia, ocuparen el país i detingueren un gran nombre d'oficials, entre d'ells, Giovanni Guareschi. Nascut a Fontanelle di Roccabianca, Parma, el 1908 i mort a Cervia, Ravena, el 1968, aquest gran periodista i literat, es va fer mundialment conegut pels seus personatges còmics, el capellà Don Camilo i el batle comunista Peppone, on enfronta i alhora presenta en harmònica convivència, l'Itàlia de dreta i esquerra.

És una manera de ridiculitzar la lluita política i social del seu temps, és a dir, els anys cinquanta i començaments dels seixanta.

Presoner del nazisme fins en acabar la guerra, és interessant, pel seu gran valor emotiu, més enllà de l'humorisme, l'encapçalam ent del diari. És aquest: «Als meus companys que no tornaran. Ell pensa que aquesta nit, ningú en el Lager contemplarà el cel de l'any nou: pensa en els companys que no han tornat, però als quals un dia trobarà novament. Per les vies fèrries corre silenciós un tren fantasma. Es un tren que ha rodat per totes les vies d'Alemanya, Polònia, Rússia i Iugoslàvia; un tren que s'ha detingut a tots els camps de concentració; un tren que no acaba mai puix que porta les ànimes dels morts en el captiveri. Ara córre per les vies fèrries d'Itàlia, i només s'atura quan ha de carregar l'ànima d'un ex"presoner. I quan, d'aquí a cinquanta o seixanta anys, hagi carregat les ànimes de tots els supervivents, prendrà la via aèria que porta on Déu vol, i ningú, en aquest món, tornarà a veure'l, mai més. Ell sap que un dia el tren fantasma s'aturarà a l'estació del seu poble, que hi pujarà també, i aleshores trobarà, novament, els seus companys perduts. I mentre això espera, ell es consola amb cada any que passa...».