Tal dia com avui, a Aberdeen, Escòcia, moria el psiquiatre
austríac Alfred Adler (Viena, 1870), que havent començat la seva
carrera com a oftañmòleg s'afeccionà a l'estudi dels desordres
mentals. Treballà amb Freud, però tanmateix no estava d'acord amb
l'autor de la «teoria dels somnis», puix que no coincidia en allò
d'haver de basar totes les investigacions a explorar els efectes de
l'impuls sexual, com si aquests fossin totalment determinants i no
n'hi hagués d'altres. Oposà a la teoria del sexe, la teoria del
poder. Si segons Freud el sexe mou totes les accions, segons Adler
és, doncs, el poder. I aquesta fam de poder comença en la més
petita infantesa. Imposar la voluntat als majors, si no pot esser
mitjançant la força, ho serà amb l'astúcia dels plors i les
aviciadures. Diu Adler que «el nin, petit i impotent, situat en un
món dominat pels adults, és penosament conscient de la seva
inferioritat».
D'aquí procedeix el concepte «complex d'inferioritat», de manera
que la resta de la seva vida vol demostrar que no és tan impotent
i, com és natural, persegueix el poder, la seva quota de poder
sobre les persones i les coses, o en altres paraules, influència i
propietat. Fins i tot en el sexe, Adler hi veu l'intent de dues
persones de dominar l'una a l'altra. La anormalitat sexual, segons
Adler, és la causa dels desordres mentals i no la seva
conseqüència, com afirmava Freud. Adler va fer famoses les seves
teories a través de moltíssimes conferències, activitat per a la
qual tenia una especial preparació.
Com a deixeble de Freud, Adler se separà definitivament del
mestre el 1911 i fou quan es negà a acceptar la teoria de la
libido, és a dir, de l'energia que és l'origen de l'impuls positiu
fonamental; especialment l'impuls sexual, considerat com a font de
totes les tendències positives. Es pot dir que Adler és el fundador
de la que anomenam «psicologia individual», que explica la conducta
humana des de dos principis. Un és un sentiment d'inferioritat que
la situació condiciona i l'altre, l'esforç per compensar-lo
mitjançant un afany de poder. Dues de les obres més conegudes
d'aquest autor són les que porten per títol: El coneixement de
l'home i El sentit de la vida. És clar que després de Freud i
d'Adler tota una legió de professionals continuaren treballant
sobre llurs fonaments, a Alemanya, per exemple, Stern, Obertag,
Sommer, Weygand i Ziehen; a Suïssa, Piaget, Bovet, Maëli, Rey,
Jung, Madder, Beaudoin; a Itàlia, Carlo de Sanctis, Challiol,
Cerletti, Bolea; a Àustria, Heller i Homburger... Tampoc no hem
d'oblidar que Freud, en el seu llibre Die Traumdeutung (1900)
renovava totalment les concepcions psiquiàtriques i substituí el
mètode intel·lectualista i racional per la investigació dels mòbils
afectius que guien inconscientment cada un dels nostres actes.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.