Artistes diversos il·lustraren els llibres de Villangómez

P.T.Eivissa13/05/02 0:00

P.T. Eivissa. Pocs escriptors poden presumir d'aglutinar al seu voltant el més selecte de la pintura del seu entorn. Marià Villangómez ho va aconseguir al llarg de la seva vida i en moltes de les seves publicacions. Per això no sorprèn trobar il·lustracions i quadres de Vicent Calbet a les portades de l'edició de les obres completes (poesia i traduccions) de Villangómez i al quadern de les Lectures poètiques de «Sa Nostra» dedicat a l'escriptor l'any 1986.

Així com tampoc estranya que Antoni Marí Ribas Portmany cedís les seves imatges per il·lustrar tant articles (com és el cas del titulat «Eivissa i Formentera) com llibres (La ciutat d'Eivissa i els seus poetes). D'altra banda, pintors més joves, com el també desaparegut Toni Cardona, també van deixar la seva empremta als llibres de Villangómez. Cardona, en concret, ho va fer a S'assemblea de ses dones. Un altre pintor, i també poeta, com Josep Marí va plasmar les seves impressions plàstiques de l'obra de l'escriptor a la portada de d'Adés i d'ahir.

Una referència a part es mereix la carpeta de litografies titulada El color de les paraules, obra de la neboda del poeta Sonya Villangómez i basada en els texts del seu oncle, o els exemples d'altres pintors, com Rafel Tur Costa, que van utilitzar els seus poemes com a complements de les seves pròpies obres.

EL POETA

Veig la lluita guanyada.
Vet aquí els teus mots densos,
només això, ser un món
novell, en clara òrbita
de tu desprès, notícia
d'un silenci; tancar,
fet pensament, un trèmul
dia escampat, una ànsia
que a una claror s'aboca.
Veig la lluita perduda.
Tot el poder que tenen
els teus mots expansius,
llur màgia, la bellesa
del seu rostre, són mots
només, sols poesia.
Això volien. Saben,
però, que això no basta;
que no podran portar
més enllà de llur mort
la càrrega mesquina;
que no podran dir mai
tota una alta evidència;
que per forats continus
el tresor va perdent-se.
Saben que el bé és aquest
batec immens i atònit
que només es pot viure.
D'«Els dies»